AURI RIC 0014v
AURI RIC 0186

 

 
2.9 grs
seca....AR DENARI (Roma) ENCUNYAT EL 123 d.C.

ADRIAN.1> A.I. 25 >24e< RIC 101 / RSC 1132 / BMC 215

Anv. IMP CAESAR TRAIAN HADRIANVS AVG Cap llorejat de l'emperador cap a la dreta

Rev. Pontifex Maximus TRibunicia Potestate COnSul III Representació de la Victoria volant a dretas amb trofeu..

 


 
10.3 grs
seca....AE DUPONDI (Roma) ENCUNYAT ENTRE 119 - 121 d.C.

ADRIAN.2> A.I. 26>25e< RIC 605.1 / COHEN 1470

Anv. IMP CAESAR TRAIANVS HADRIANVS AVG P M TR P COS III Bust radiat de l'emperador a dretas.

Rev. VIRTVTI AVGVSTI . Representació de la Virtud mirant cap a la dreta amb el peu esquerra sobre un casc i empunyant una llança i un parazonium. S C en ambdós costats de la figura.

 


 
14.1 grs
seca....AE AS (Roma)

ADRIAN.3> A.I. 27>6e< RIC 714 / COHEN 223 / BMC 1437 / SEAR 1136

Anv. HADRIANVS AVGVSTVS Bust llorejat de l'emperador cap a la dreta.

Rev. CLEMENTIA AVG Pater Patriae Representació de la Clemència portant pastera i ceptre S C en ambdós costats de la figura . COS III en l'exerg.

 


 
3. grs
seca....AR DENARI (Roma) any 123 d.C.

ADRIAN.4> A.I. 85>31.5e< RIC 137b/ CAYON 181 / SEAR 3539

Anv. IMP CAESAR TRAIAN HADRIANVS AVG Bust llorejat de l'emperador cap a la dreta.

Rev. Pontifex Maximus TRibunitia Potestas COS III Representació de SALUS (Al·legoria de la Salut) asseguda a esq. portant pastera en mà dre. alimentant a una serp cargolada en un altar als seus peus .

Exerg SAL AVG .

 


 
2.6. grs
seca....AR DENARI (Roma) any 136 d.C.

ADRIAN.5> A.I. 100>61.5e< RIC 297 d/ CAYON 100-5 / SEAR 1077 / RSC 99

Anv. HADRIANVS AVG COS III P P Bust llorejat de l'emperador cap a la dreta.

Rev. AEGIPTOS Representació d'Egipte en forma de dona reclinada a la esq. sobre cistell amb serp portant sistro. Als seus peus un ibis.

Moneda conmemoratíva dels molts viatges que va realitzar Adrià durant el seu regnat .

 


 

 

CARACTERÍSTIQUES DE LES EMISSIONS D'ADRIÀ

 

Publius Aelius Hadrianus, fill d'un nebot de Trajà, nascut a Itàlica i adoptat com fill i successor, va accedir al tron imperial a la mort del seu adoptant, en Selinonte de Cilicia, el 9 d'agost de l'any 117. Les seves copiosíssimes emissions han suscitat el dubte respecte als tallers que van encunyar durant els vint-i-un anys de regnat, encara que la uniformitat de llegendes i d'art han fet pensar en un taller únic a Roma amb les excepcions normals d'Àsia. El seu nom oficial amb bastants variacions va ser “Imp. Caus. Traian. Hadrian.” I els seus títols.

Cal advertir, abans que res, que en època d'Adrià es va produir un canvi important en el retrat per la seva afició a l'art grec i la corrent neoática que va imposar, i encara que en els primers anys va seguir l'estil sec i dur de Trajà, van començar a afegir-se ornaments i, a partir del 125 van aparèixer bellissims retrats, tant en els bronzes de gran mida com en els petits auris i denaris, amb el cap despullat i l'aspecte civil i filosòfic, moda que continuarà amb els seus successors; ha d'assenyalar-se que els millors retrats estan en els auris i en els sestercis, sent de qualitat inferior els dels denaris i dels bronzes de mida petita .

La cronologia d'Adrià és clara en el que es refereix als anys 117-118 d'II consolat i 119 d'III, però presenta dificultats després perquè no apareix en les monedes el IV consolat i omet els anys de les tribunícies potestats. Tot i així s'han arribat a ordenar les sèries amb bastant seguretat fonamentant-se en altres arguments, com la concessió del títol de Pater Patriae l'any 128 que serveix de data post quem per a totes les monedes que porten la menció i pels canvis en les indicacions del nom de l'emperador.

Es pensa que entre el 121 i el 125, anys en els quals Adrià va estar absent, la seca de Roma va romandre inactiva. També proporciona evidències cronològiques l'evolució del retrat. Les monedes del “divus Traianus” són del 118, any de la seva consagració i del triomf pòstum, i de la mateixa data són les de Plotina i Matidia i les de divinització d'aquesta del 119; les de Sabina presenten algunes dificultats per a la seva datació encara que no s'allunyen molt del 138 o 139. Per a Aeli la data és 137 i Antoni Pius va ser adoptat per Adrià el 25 de febrer del 138. Més dificultat hi ha per datar els “cistófors”, encara que els més antics deuen ser anteriors al 128.

DIVUS TRAIANUS
 
 

Els tipus de les copioses emissions de Adrià poden agrupar-se també cronològicament; l'any 117 va estar l'Emperador en Orient i les monedes van seguir la tradició de Trajà, fins i tot amb el mateix títol “Opt. Ger. Dac. Parth.”, que va canviar el 118 “Imperator Caesar Traianus Hadrianus Augustus” refusant acceptar el de “Pater Patriae” fins a deu anys més tard. Entre els reversos més antics el de “Adoptio”, amb Trajà i Adrià estrenyent-se la mans, es refereix al començament del regnat i “Fortuna Redux” expressa els seus desitjos de tornar a Roma des de Cilicia. Després els habituals tipus polítics de “Iustitia”, “Pax” i “Pietas” a la memòria de Trajà; o les referències a la pau amb la menció d'Orient o l'àguila i estendards i “Concòrdia” la seva relació amb Trajà, com hereu seu .

ADRIANO Y TRAJANO EN UN AUREO RIC 0024b
 
 
regreso al texto

L'any 118 és el del retorn de Adrià a Roma, del triomf pòstum i la consagració de Trajà; en la seva arribada una deessa guerrera li saluda (“Adventus Aug.”); l'au fènix i el carro triomfal, amb “Aeternitas” es dediquen a Trajà; es repeteixen els tipus polítics del 117 afegint “Aequitas” i amb la menció “aug.” Annona, Felicitas, Liberalita i Salus; Salus Aug. Es refereix al fracàs de la conspiració dels generals de Trajà contra Adrià, la Victòria a l'obediència contra els Roxolans i “Vota Publica” segurament als quinzenals que va proposar a la seva arribada a Roma .

ADVENTUS, DENARIO
 
 

Entre els anys 119 i 122 apareix una sèrie de tipus de déus i deesses potser relacionant-los amb la protecció sol·licitada abans d'emprendre el seu gran viatge per tot l'Imperi (Júpiter, Hèrcules, Jano; Mart, Minerva, Neptú, Roma, Oceà i Tiber), a més d'una interessant menció de la fundació de Roma (“Ann. DCCCLXXIIII Nat. Urb.P.Cir.Amb.”). Un segon grup de tipus comprèn personificacions abstractes (Aequitas, Clementia, Concòrdia, Felicitas, Iustitia, Pax, Providentia, Pudicitia; Salus) de caràcter propagandístic, afalagant al poble (Libertas publica, Felicitas populi romani, Genius P.R., Hilaritas P.R., segurament al·lusiva aquesta ultima a les alegries públiques per solemnitzar el seu aniversari l'any 119). Del 119 han de ser Aeternitas i Pietas referents a la divinització de Matidia, vots públics dels anys 118 i 121; Adrià com soldat i “Rector Orbis” i un vaixell referent als seus viatges completen aquests tipus propagandístics que apareixen essencialment en els auris i denaris.

LLEGENDES DE L'ANVERS

 

AVGVSTVS HADRIANVS
AVGVSTVS HADRIANVS P P
DIVVS HADRIANVS AVG
HADRIANVS AVG COS III P P
HADRIANVS AVGVST
HADRIANVS AVGVSTVS
HADRIANVS AVGVSTVS P P
IMP CAE DI TRAIAN F DIV NER NEP TRA HADRIANO AVG
IMP CAE DI RAPAR F DIVI NER NEP TRA HADRIANO AVG
IMP CAESAR TRAIA HADRIANVS AVG
IMP CAESAR TRAIAN HADRIANVS AVG
IMP CAESAR TRAIANVS HADRIANVS AVG
IMP CAESAR TRAIAN HADRIANVS AVG P M TR P COS III
IMP CAESAR TRAIANVS HADRIANVS AVG P M TR PCOS III
IMP CAES DIVI TRAIAN AVG F
IMP CAES HADRIAN DIVI NER TRAIANO P T FIL
IMP CAES TRA HADRIANO AVG P P
IMP CAES TRAIAN HADRIANO AVG DIVI TRA
IMP CAES TRAIAN HADRIANO AVG DIVI TRA PAR THF
IMP CAES TRAIAN HADRIAN OPT AVG GER DAC
IMP CAES TRAIAN HADRIANO OPT AVG GER DAC
IMP CAES TRAIAN HADRIANO OPT AVG G D PART
TRAIAN HADRIAN OPT AVG GER


 

 
regreso al texto