Fundada prop d'un assentament ibèric, en el territori
ilerget (segons Ptolomeo). Va poder rebre la latinitas de mans de César
en el 48 a.C., després de la seva victòria sobre els pompeians en la batalla de 
Ilerda. Poc després, en l'any 44 a. C., va ser transformada en colònia per
Lépid. En el 36 a. C. (després del desterrament de Lépid a Circei) va canviar el seu 
nom pel de Colònia Victrix Iulia Celsa, llatinitzant el nom indígena.
Es va abandonar progressivament en època neroniana davant l'avanç estratègic
que suposa la fundació de Caesar Augusta (no obstant això, no ha d'interpretar-se
com un cas de "competència entre ciutats"; simplement, les condicions
econòmiques que havien determinat la puixança de Celsa, s'havien transformat)
. Importància geoestratègica. Punt ferm en la via que comunica Tarraco amb la
Vall de l'Ebre i lloc de suport a Ilerda a través de la Via Augusta. Un 
dels tres punts on és possible travessar l'Ebre mitjançant un pont (els
estreps d'aquest han estat trobats). Curs fluvial navegable. La seva ubicació
va afavorir que es convertís en un important punt de comerç. Allà arribaven
salaons bètiques, vi tarragoní, ceràmica de Tars i del nord d'Àfrica,
marbres tunisians, turcs i italians, etc. Població estimada: 3500 persones.
Composta d'emigrants itálics, clients de César i Pompeyo, i aristrocràcies
indígenes. Abundància de cognomina grecs (lliberts). 

Urbanisme: Extensió 44 has. Espai organitzat ex novo. Eixos principals de la
ciutat paral·lels i perpendiculars a l'Ebre. Carrers empedrades i amb voreres.
Estudi dels desnivells per afavorir l'evacuació d'aigües per superfície.
No s'han trobat clavegueres. Les cantonades i trams rectes dels carrers estan
protegits per metae, pedres clavades fortament a terra, que impedeixen que
el trànsit rodat envaeixi les voreres.

Fonts numismàtiques: Des de mitjans del segle II fins a la primera meitat del 
segle I a.C., va encunyar moneda amb el rètol Kelse. En època pompeiana ho va fer amb
la llegenda bilingüe Kelse/Cel, i amb la llegenda llatina Col. Vic. Iul. Lep. Els
tipus destaquen les representacions de Victòries alades, Hèrcules, i Venus. A 
partir de l'any 36 a.C., després de la caiguda de Lépid i el conseqüent canvi de nom
de la ciutat per August, va encunyar amb el nom indígena llatinitzat (Celsa) fins a
època de Claudi, amb retrat de l'emperador (llorejat o no) en l'anvers i toro
en el revers. La moneda de Celsa apareix a la costa mediterrània, des de Liria 
fins a la Narbonense, en l'Altiplà, en Conimbriga i en Pinos Puente (Bètica). El 
ferro per a les encunyacions era extret del Moncayo i la plata possiblement seria
obtinguda a Cantàbria. Vives, A., 1926, pp. 150-154, seca 87.