Traducció del llatí, pròleg i notes de Nicolás Cruz. .
PRÒLEG
1.
Lliurem la traducció directa del llatí de l'obra coneguda sota el títol de Res Gestae Divi Augusti. Les dades concretes són que es tracta d'un document redactat per l'emperador August i que, segons els seus desitjos, va ser posat en dues columnes de bronze a l'ingrés de la seva tomba a la ciutat de Roma.

L'emperador Tiberi va fer confeccionar una important quantitat de còpies que van ser traslladades des de la capital a les províncies i ubicades en els respectius temples de Roma i August. Segons la llengua parlada en cada lloc, aquestes versions van ser realitzades en grec, llatí ( les notícies fan pensar que la versió que es va col·locar en el Mausoleu de Roma estava només en llatí) o en les dues llengües.

El primer descobriment de la inscripció data del segle XIX, quan Georges Perrot i Edmond Guillaure van trobar en Ancyra, la totalitat del text llatí i només uns fragments del text grec. Sobre aquests fragments Theodor Mommsem va realitzar la primera edició d'aquest document en l'any 1865. Disset anys més tard, els investigadors de l'Acadèmia de Berlín van treure a la llum la totalitat del text grec, i el propi Mommsem va realitzar la segona edició (1883)1. Una altra còpia va ser trobada en Apolonia en estat molt fragmentari, la qual si bé no va servir per comparar els textos, va ser de gran utilitat perquè va convèncer als investigadors que la inscripció s'havia difós per totes les ciutats importants de l'imperi. Una altra còpia va ser trobada en el fòrum d'Antioquia en Pisidia. Les excavacions d'aquesta última troballa van ser començades abans de la primera guerra mundial, es van suspendre durant el desenvolupament d'aquesta i després van ser recomençats pels arqueòlegs de la Universitat de Michigan. Després d'aquests treballs, van treure a la llum la còpia íntegra que va servir per fer-se la idea que totes les còpies manades a les províncies eren iguals.

Els textos grecs d'aquesta inscripció fan suposar que les còpies van ser redactades a Roma, i per una persona que tenia el llatí com llengua mare. Des de Roma, llavors, haurien estat enviades a les províncies 2.

2.
A partir del moment en què Mommsem va realitzar la segona edició, la que ara incloïa el text grec, el debat històric es va esforçar a entendre enfront de quin tipus de document s'estava. Bormann (1884), Schmidt (1885) i Nissen (1886), van afirmar que s'estava enfront d'un elogi de tipus sepulcral, que la seva finalitat seria la d'exaltar els costums republicans de l'emperador August. Aquesta perspectiva va ser rebutjada per Hirschfeld en 1885 basat, i amb raó, que els elogis sepulcrals constitueixen una forma literària coneguda de la qual, la Res Gestae, s'allunya bastant. D'antuvi els elogis no són redactats en primera persona i fan només referència als càrrecs públics ocupats pel difunt. En l'obra que ens ocupa, la redacció és realitzada en primera persona, i això constitueix un fet molt important, ja que a través d'aquest ús l'emperador manifesta, de manera insistent, el seu poder, i segons alguns comentaristes, deixa en clar el caràcter individualista de tota la seva creació política 3.

Va ser W lfflin qui, en 1986, va fer un primer i gruixut aporti en el mateix sentit en el qual avui interpreten aquesta inscripció la majoria dels historiadors, val dir, com un document únic en el seu gènere. En efecte, des de fins del segle XIX, la crítica, veu en aquest testament polític de l'emperador August una obra a si mateix, qüestió que s'aclareix si es té en compte les múltiples intencions que va tenir l'autor al redactar-la. Des del punt de vista literari, llavors, és vista com a única, val dir, sense possibilitats d'emmarcar-la dins d'un gènere específic. Cal ressaltar l'estil tan particular d'aquesta obra redactada en 35 concisos capítols. Si ens detenim a pensar que equival a unes memòries que abracen un arc de temps de 56 anys, això és des de la mort de César (capítol I) fins a l'any anterior de la mort de l'autor (capítol XXXV), i agreguem que l'autor va ser qui va posar fi a les guerres civils i després, governant l'imperi per 41 anys, va instaurar un nou ordre de coses, no podem menys que admirar-nos de l'extraordinària capacitat de síntesis demostrada. Hi ha en aquests 35 capítols, un rebuig al superflu i no es troba cap dada de sobres, així com tampoc cap divagació que ens allunyi del punt central que s'està tractant. Aquest estil directe i de síntesis (¡evidentment imaginar la immensa extensió que l'obra hauria adquirit sota una altra ploma!) pot ser una font de comprensió de la personalitat d'August 4.

El problema més complex no ha estat la classificació de la Res Gestae quant a gènere literari, sinó que arribar a establir (cosa que com es veurà, roman com un problema obert) el sentit amb el qual l'autor va orientar la seva obra. En el formal, August sembla parlar sobre tres temes: les obres que ell va realitzar, l'honoris per ell rebuts i les despeses en que ell va incórrer5. Però més enllà d'això, el motiu de fons que va tenir l'emperador va ser el de voler presentar-se davant la història com ho va fer en el capítol XXXIV de la seva obra, quan diu: “En el meu sisè i setè consolat, després que vaig haver extingit les guerres civils, transferí el control de totes les coses de l'estat, que havia assumit el consens de tots, al lliure arbitri del senat i del poble romà …”


L'emperador es presenta com un restaurador de la república romana (insisteix sobre aquest punt en els capítols IV, 1; V,1 i en el VI,1), volent amb això rebutjar la idea que ell ha estat el creador d'un nou sistema de govern. És curiós –assenyala Canali- que mentre August més s'acostava a formes monàrquiques, més es va esforçar a assenyalar que no havia res innovador en la seva acció sinó que es tractava d'una simple volta als costums dels avantpassats.

Durant molt temps el debat historiogràfic s'ha centrat sobre aquesta problemàtica. Alguns investigadors, en l'actualitat són els menys, sostenen que August va ser efectivament un restaurador de la república6. La majoria, en canvi, està en la idea que August va ser el creador d'un ordre nou7. Aquests autors, i amb raó al nostre entendre, assenyalen que aquesta no va ser una qüestió que depengués tant d'August ja que el seu poder, per molt gran que fos, no podia anar contra les tendències de l'època, sinó que l'emperador va haver de crear una forma de govern que respongués als profunds canvis que s'havien produït a la societat romana com a resultat del procés d'expansió.

Un altre important punt de discussió, i relacionat amb el primer, és el saber qual va ser el poder de què va disposar l'emperador per realitzar aquesta obra. Novament aquí les conclusions que diversos autors han arribat són bastant diferents. Per a alguns, com Jones8 el poder de l'emperador va ser bàsicament militar i va ser el pes de les seves legions el que li va permetre tirar endavant la seva obra. Altres no assignen una importància tan decisiva a aquest aspecte, sinó que busquen els motius en el fet que August va ser el vencedor de les guerres civils, però, el principal resultat polític d'aquest fet no va ser tant la concentració de les armes en una sola mà, com la pacificació de la convulsionada societat romana. Aquesta última seria la força central de l'emperador, val dir, el ser reconegut com la figura capaç de calmar l'imperi i permetre el seu normal desenvolupament, amb els beneficis que això va implicar per a tots els seus components. Així, les famílies patrícies (van arribar a una sort d'aliança), els grups comerciants, l'ordre eqüestre, i, en general, tots els homes nous, van aconseguir una pau que necessitaven urgentment.

En forma breu, com ja hem assenyalat que és l'estil del text, August sosté que el seu poder arrenca del seu prestigi. En un primer moment va ser així perquè ell va representar a la república amenaçada greument per l'intent orientalista d'Antoni i en un segon moment perquè va ser reconegut com el pacificador per tots.

3.
Com ja assenyalem, per a Levi, en la Res Gestae, s'adverteixen tres grans temes: les empreses d'August, l'honoris per ell rebuts i les despeses realitzats a favor de l'estat 'per l'emperador. Però no es tracta que aquests temes apareguin clarament diferenciats, per contra, estan barrejats i sense seguir un ordre cronològic, qüestió, aquesta última, que s'adverteix clarament. Per a Levi això es deu al fet que en el document: “existeix un ritme que a nosaltres apareix com secret, però de la seva existència ens adonem ja que constatem que l'exposició està ordenada "segons una regla interior. El ritme està regulat per la finalitat del document, i la composició està determinada de la mateixa manera, això és de la necessitat de fer ressaltar el caràcter excepcional de la persona d'August i el progressiu intercanvi d'obres i reconeixements”9. Sembla necessari assenyalar que els tres temes no ocupen la mateixa importància en la composició de l'obra. Com nervi real apareixen les empreses mateixes d'August, val dir les obres del seu govern. Els altres aspectes es desprenen d'aquí. En efecte, l'honoris estan per demostrar el reconeixement social que han obtingut les seves empreses, així com per assenyalar que l'emperador va comptar sempre amb un ampli suport.
L'estil del document està clarament orientat a fer ressaltar la figura de l'emperador en el quefer del seu temps. Escrit en primera persona, per tant autobiogràfic, resulta voluntàriament concís, i amb mà forta va fent recaure sempre en la seva persona l'honor d'haver combatut i superat als enemics, així com d'haver donat un govern estable a l'imperi. Resulta una opinió generalitzada que August va redactar un nucli originari del document, al qual després fent diversos agregats fins a l'any 14 d.c.10.


La present traducció ha estat realitzada a partir de l'edició de la Res Gestae Divi Augusti publicada a Oxford 1967 per A. Brunt i J.M. Moore, la qual accepta i utilitza Luca Canali. He tingut a la vista les traduccions que he citat en el pròleg (Robinson, Hardy i Canali). D'entre aquestes he donat especial atenció a la de Canali.
També vaig consultar freqüentment les traduccions de Concetta Barini en el seu Monumentum Ancyranum, Tipografia del Popolo d'Itàlia, Milano, 1930 i la de Enrica Malcovati, editada a Roma en 1910.

ADVERTÈNCIES.


• Per motius de donar al text una major senzillesa, l'autor de l'obra apareixerà sempre sota el nom d'August, encara que bé sabem que el seu nom original era Octavi. Després de la mort de César, va adoptar el nom de Caius Juli César Octaviá, i només a partir del 16 de gener del 27 a.c. va rebre el títol d'August, que ell va utilitzar com el seu nom polític durant tot el seu govern .

• Per a moltes notes he utilitzat l'Oxford Classical Dictionary, el qual apareix citat com O.C.D.

• Presentem als lectors aquest text sota la següent forma: El xifra romana correspon al capítol, i els números àrabs als paràgrafs. En la part esquerra de la pantalla apareix un menú desplegable que dóna accés a les notes antecedides del corresponent número àrab al qual fan referència. Aquest menú divideix les notes en dos: les que corresponen a aquesta introducció i les que corresponen a la Res Gestae pròpiament. També està l'opció de tornar al menú principal de la Web.

De les obres del Diví August amb les quals va sotmetre tota la terra de l'orbe a l'imperi romà, i de les despeses que va fer a favor de la república i el poble. Vet aquí la reproduïda còpia de l'original incisa en dues columnes de bronze aixecades a Roma 11.

RES GESTAE DIVI AVGVSTI

I
Als vint anys vaig allistar un exercit per decisió personal i finançat per mi, amb el qual vaig tornar la llibertat a la república oprimida per la dominació de les faccions12.
Per això el senat, amb decrets honrosos, em va unir al seu ordre sota el consolat de C. Pansa i A. Hirtio, i se'm va permetre expressar la meva opinió entre els cònsols i es va medir l'imperi13.
Va disposar que jo, en condició de propretor, juntament amb els cònsols, proveís perquè la república no patís cap dany14.
Aquest mateix any, ja que els dos cònsols havien caigut per la pàtria, em va ordenar cònsol i triumvir per ordenar la república15.

II
Vaig manar a l'exili als quals van assassinar al meu pare i amb judici just vaig castigar el seu crim. Després, quan van fer guerra a la república els vaig vèncer dues vegades 16.

III
Freqüentment vaig combatre en terra i en mar, guerres civils i externes a tot el món, i victoriós vaig perdonar a tots els ciutadans que em van demanar perdó17.
Vaig preferir salvar en comptes que destruir als pobles estrangers que podien ser perdonats sense perill.
Dels ciutadans romans, van ser prop de cinc-cents mil els que em van prestar jurament. Una mica més de tres-cents mil veterans vaig col·locar en colònies o tornava al seu lloc d'origen (municipi), a tots vaig assignar terres i vaig donar els premis per tasques militars 18.

IV
Dues vegades vaig rebre l'ovació i vaig celebrar tres vegades el triomf curul, i vaig ser aclamat 21 vegades emperador, decretant-me, després el senat molts triomfs vaig rebutjar. Vaig deposar 11 fascibus de llorer (laurum de fascibus) en el Campidoglio, desfent així els vots que vaig fer en cadascuna de les guerres19.
Cinquanta-cinc vegades el senat va decretar rogatives als déus immortals per les felices empreses complertes per mi o pels meus llegats sota els meus auspicis.
Van arribar a vuit-cents noranta els dies en els quals, per decret del senat, van ser pronunciades oracions.
En els meus triomfs van ser transportats davant del meu carro nou reis o fills de reis.
He estat cònsol tretze vegades i estic en el 37 any de la Tribunícia potestat quan escric aquestes memòries 20.

V
No vaig acceptar la dictadura que em va oferir el poble i el senat mentre vaig estar absent o present a la ciutat, sota el consolat de M. Marcel i L. Arrunti21.
No vaig rebutjar l'encarregar-me de la annona en moments de la gran escassetat del gra, vaig administrar les coses de tal manera d'alliberar en pocs dies a la ciutat sencera del perill i el temor gràcies a les meves despeses i preocupacions 22.
No vaig acceptar el consolat anual i perpetu que se'm va oferir.

VI
Sota en consolat de M. Vinici i Q. Lucreci, i després sota el de P. Léntul i Cn. Léntul, i per tercera vegada sota Paulo Fabi Maxim i Q. Teburone, el senat i el poble romà van voler designar-me únic i totpoderós superintendent de les lleis i dels costums, però jo no vaig voler acceptar cap magistratura contrària als costums dels nostres avantpassats23.
I aquells actes que el senat va voler que d'ara endavant fossin realitzats per mi, els vaig realitzar sobre la base de la tribunícia potestat, en el qual (poder) per cinc vegades, espontàniament, vaig demanar i vaig obtenir col·lega 24.

VII
Vaig ser triumvir per a l'ordenació de la república per deu anys25.
Vaig ser princeps del senat per 40 anys fins al moment en què es varen escriure aquestes memòries26.
Vaig ser pontífex màxim, augur, part dels 15 homes encarregats dels ritus sacres, part dels 7 homes epulons. També he pertangut als germans Arvals i als Titis, i així mateix he desenvolupat el càrrec d'herald fecial 27.

VIII
Cònsol per cinquena vegada, per voluntat del poble i del senat, vaig augmentar el nombre dels patricis28.
Tres vegades vaig depurar el senat, i en el sisè consolat, tenint com col·lega a Marc Agripa, vaig fer el cens de la població. Vaig celebrar la cerimònia lustral després de quaranta-dos anys i en aquesta ocasió van ser registrats quatre milions setanta-tres mil ciutadans romans.
Per segona vegada vaig fer el “lustrum”, revestit del poder consular amb imperi únic, sota el consolat de C. Censori i C. Asini en aquesta ocasió van ser registrats quatre milions nou-cents trenta-set mil ciutadans.
Amb noves lleis, promulgades a proposta meva, vaig reposar en vigor costums del temps dels nostres avantpassats ja caigudes en desús i jo mateix tramandé a les generacions futures molts costums dignes d'imitar 29.

IX
El senat va decretar que cada quatre anys els cònsols i els capellans fessin vots per la meva salut. Per celebrar aquests vots, en vida meva, algunes vegades van celebrar jocs els quatre més venerats col·legis de capellans i altres vegades els cònsols30.
I també en privat, així com per municipis, tots els ciutadans, en forma unànime i sense interrupció, van oferir oracions, en tots els altars per a la meva salut 31.

X
Per decret del senat el meu nom va ser inclòs en el “Carmun Saliare” i va ser sancionat per la llei que la meva persona fos inviolable i que tingués la tribunícia potestat tota la vida32.
Vaig rebutjar convertir-me en pontífex màxim en el lloc d'un col·lega viu quan el poble em va oferir aquest sacerdoci que ja havia tingut el meu pare. Després d'alguns anys, mort aquell que lo havia exercit durant les guerres civils, vaig acceptar el seu sacerdoci sota el consolat de Publi Sulpici i de Caius Valgi, confluint per a la meva elecció des de tot Itàlia, una multitud tal, segons es diu, mai havia estat a Roma abans d'aquest temps.

XI
El senat, amb motiu del meu retorn, va consagrar l'altar de la “Fortunae Reducis” davant dels temples de l'Honor i de la Virtut en la Porta Capena i va disposar que en ella, els pontífexs i la Verges Vestals sacrifiquessin anualment el dia en el qual, sota el consolat de Q. Lucreci i M. Vinici, vaig tornar de Síria, i anomenà aquest dia Augustalia al meu nom 33.

XII
Per decisió del senat. Una part dels pretors i tribuns de la plebs, el cònsol Q. Lucreci i els homes més importants, em van venir a l'encontre en Campània, honor que mai s'havia decretat abans que a mi34. Quan vaig tornar a Roma d'Hispania i la Gàl·lia, després d'haver realitzat felices empreses en aquestes províncies, sota el consolat de Tiberi Neró i de Publi Quintili, el senat va decretar que calia consagrar en honor del meu retorn "l'Ara pacis” a les proximitats del Camp de Mart, i va disposar que en ell els magistrats, capellans i verges Vestals celebressin cada any un sacrifici 35.

XIII
El temple "d'Ianum Quieinum”, que els nostres avantpassats van voler que fos tancat quan tot l'imperi romà, ja fos en terra o mar, hagués pau com fruits de les victòries i que segons la tradició es va tancar només dues vegades des de la fundació de la ciutat, el senat va decretar que fos tancat tres vegades durant el meu principat 36.

XIV
El senat i el poble romà en el meu honor, va designar als meus fills Caius César i Luci César, als qui la fortuna em va arrabassar joves, cònsols a l'edat de quinze anys, perquè assumissin la magistratura després de cinc anys, i des del dia que van ser portats al fòrum van prendre part en els consells d'estat37.
A més l'ordre dels “equites” romans els va donar escuts i llances de plata, i als dos els va proclamar prínceps de la joventut 38.

XV
En el meu cinquè consolat vaig donar a cadascun dels homes de la plebs romana, tres-cents sestercis del testament del meu pare, i quatre-cents sestercis dels botins de guerra a nom meu. Novament, en el meu desè consolat, vaig donar a cadascun quatre-cents sestercis del meu patrimoni. Sent cònsol per la desena primera vegada vaig fer dotze distribucions de gra amb grans comprats per mi, i en l'any de la meva desena segona tribunícia potestat vaig donar, per tercera vegada, quatre-cents sestercis a cadascun. D'aquestes donacions es van beneficiar ben bé dues-centes cinquanta mil persones39.
En l'any de la meva desena vuitena tribunícia potestat, sent cònsol per la desena segona vegada, vaig donar seixanta denaris als tres-cents vint mil membres de la plebs urbana.
En el meu cinquè consolat, vaig donar mil sestercis a cadascuna de les colònies dels meus soldats, trets del botí de guerra; en les colònies, prop de cent vint mil homes van rebre la donació al moment del meu triomf.
Sent cònsol per la desena tercera vegada, vaig donar seixanta denaris a cada membre de la plebs que en aquell moment rebés blat públic; van ser poc més de dos-cents mil homes.

XVI
Vaig pagar als municipis amb diners per les terres que vaig assignar als meus soldats en el meu quart consolat, i després sota el consolat de M. Cras Cn. Lentul Augur. La suma va ser pròxima als sis-cents milions de sestercis quan vaig pagar les terres d'Itàlia, i prop de dos-cents seixanta milions quan vaig pagar les terres de províncies.
Segons avui es diu, vaig ser l'únic a fer això entre tots els qui van instal·lar colònies a Itàlia o a les províncies40.
I després, sota el consolat de Tiberi Neró i Cneus. Pisó i sota el consolat de C,. Antisti i D. Leli, i sota el de C. Calvisi i L. Pasié, i sota el consolat de Lentul i M. Messala, i el de L. Canini i Quinti Fabrici, vaig tornar a les seves colònies als soldats que havien conclòs el seu servei, als qui vaig pagar completament en diners els seus premis, en la qual cosa vaig gastar prop de quatre milions de sestercis.

XVII
Vaig ajudar quatre vegades a l'erari amb els meus propis diners, lliurant cent cinquanta milions de sestercis a aquells que estaven encarregats d'aquest.
Sota el consolat de M. Lépid i L. Arrunti vaig versar, del meu patrimoni, l'erari militar que va ser creat pels meus consells per donar els premis als militars que haguessin militat vint anys o més, cent seixanta milions de sestercis 41.

XVIII
A partir de l'any que van ser cònsols Cneus i Publi Lentul, vaig fer assignacions de gra i de diners del meu graner i del meu patrimoni, ja que les rendes públiques eren insuficients, a cent mil o més persones 42.

XIX
Vaig construir el senat, i adjacent a ell, el Calcídico, i el temple d'Apolo amb els seus pòrtics sobre el Palatí i el temple de Divo Julius, el Lupercal, el pòrtic en el circ Flamini, el qual va permetre fos anomenat Octavi, en honor a qui en el mateix lloc havia edificat una precedent i la lògia imperial del Circ Màxim43.
El temple de “Iovis Feretre et Iovis Tonantis” en el Campidoli;, el temple de Quirí; Els temples de Minerva, de Juno reina i el de Júpiter alliberador en l'Aventí; el temple de les Llars al final de la Via Sacra; el Temple dels Penats en la Velia; el temple de la Joventut i el temple de la Magna Mater en el Palatí.

XX
Vaig restaurar el Campidoli i el teatre de Pompeu, les dues obres de gran cost, sense col·locar una inscripció al meu nom44.
Vaig restaurar els aqüeductes en molts llocs, els quals estaven en ruïnes pel temps, i vaig duplicar l'aqüeducte anomenat Marci, introduint una nova ramificació en el seu curs.
Vaig concloure el fòrum Juli i la Basílica entre el temple dels Castors i el temple de Saturn, obres començades i gairebé acabades pel meu pare, i quan la mateixa va ser destruïda per un incendi, vaig començar la seva reconstrucció en una superfície més àmplia dedicant-la als meus fills i vaig ordenar que si no l'hagués acabat en vida meva, fos conclosa pels meus hereus.
Sent cònsol per sisena vegada, per la voluntat del senat vaig restaurar vuitanta-dos temples de déus a la ciutat, sense deixar de banda cap que en aquest temps exigís arranjament.
Cònsol per setena vegada vaig restaurar la Via Flaminia fins a la ciutat de Ariminium, i tots els ponts menys el Milvi i el Minici45.

XXI
Vaig construir en terrenys privats en temple de Martis Ultoris i el fòrum d'August.
Vaig construir, en terra comprat en gran part a particulars, el teatre pels voltants del temple d'Apolo, el qual vaig anomenar de M. Marcel, el meu gendre46.
Vaig consagrar dons dels botins de guerra en el Campidoli i al temple al Divo Juli i al temple d'Apolo i al temple de Martis Ultoris, els quals em van costar prop de cent milions de sestercis.
En el meu cinquè consolat vaig tornar trenta-cinc mil lliures d'or (12 unces) als municipis i colònies que em van oferir per als meus triomfs, i després cada vegada que vaig ser aclamat emperador no vaig acceptar l'or que els municipis i les colònies em van decretar amb el mateix efecte de les ocasions anteriors 47.

XXII
Vaig donar tres vegades jocs gladiatoriois al meu nom i cinc vegades els vaig donar al nom dels meus fills i néts. En aquests jocs van combatre prop de deu mil homes. Dues vegades vaig oferir al meu nom i tres vegades a nom dels meus nebots, jocs d'atletes, als qui vaig fer venir de totes parts48.
Vaig oferir quatre vegades jocs en el meu nom i vint-i-tres vegades en lloc d'altres magistrats. Pel col·legi dels quindicem viri, en qualitat de president, sota el consolat de Caius Furni i de Caius Silá, vaig celebrar els jocs seculars. En el tretzè consolat vaig celebrar jo, per primera vegada, els jocs marcials, que després d 'aquesta ocasió, van celebrar els cònsols cada any per decret del senat. Vint-i-sis vegades, en el meu nom i en el dels meus fills i nebots, vaig oferir al poble caça de bèsties africanes en el circ, el fòrum o l'amfiteatre, en aquestes van ser assassinades prop de tres mil cinc-centes feres.

XXIII
Vaig oferir al poble un espectacle naval a l'altra banda del Tiber, en aquell lloc on ara està el bosc dels Césars, cavant el terreny en una longitud de mil vuit-cents peus i una latitud de mil dos-cents, en el qual van combatre 30 naus amb esperons entre trirremes i birremes, més moltes (naus) petites; és aquestes flotes fora dels remers van combatre prop de 3000 homes 49.

XXIV
Victoriós vaig reposar en tots els temples de les ciutats de les províncies d'Àsia els ornaments que posseïa en forma privada, després d'haver espoliat els temples, aquell amb qui havia combatut50.
Van aixecar estàtues meves, pedestres, eqüestres i en qualssevol quadrigues de plata en unes 80 ciutats, les quals jo vaig fer remoure, i vaig fer donacions amb els diners al temple d'Apolo al meu nom i en el d'aquells que van aixecar les estàtues en el meu honor51.

XXV
Vaig pacificar el mar lliurant-lo dels pirates. En aquesta guerra vaig capturar uns trenta mil esclaus que havien fugit dels seus patrons i havien pres les armes contra la república. Els vaig tornar als seus patrons perquè els donessin el màxim suplici52.
Tot Itàlia va jurar en el meu nom de manera espontània i em va demanar que fos el cap en la batalla que vaig combatre en Accio. Van jurar també en el meu nom les províncies de la Gàl·lia, Hispània, Africa, Sicília i Sardenya53.
A més, sota el meu comandament van militar set-cents senadors i d'entre ells, abans o després i fins al dia que van ser escrites aquestes memòries, vuitanta-tres van ser elegits cònsols i uns cent seixanta van ser fets capellans 54.

XXVI
Vaig augmentar els límits de totes les províncies de l'imperi romà amb les quals confinaven pobles contraris al nostre imperi55.
Vaig pacificar la província de les Gal·lies i les Hispanies, així com també la Germania en àrea que voreja l'oceà de Cadis fins a la desembocadura de l'Elba56.
Vaig pacificar els Alps a la regió pròxima al mar Adriàtic fins al Tusco, sense portar a cap poble a la guerra injusta57.
La meva flota va navegar per l'oceà, des de la desembocadura del Rin, via Orient, fins al límit dels Cimbris, lloc fins on per terra o per mar no havia arribat abans cap romà. I els Cimbris, Caridis, Semnons i d'altres pobles germànics, per mitjà d'ambaixadors van demanar la meva amistat i la del poble romà58.
Pels meus ordres i sota els meus auspicis, vaig manar dos exèrcits contemporàniament a Etiòpia i en Aràbia, anomenada llavors Eudaemon, i un gran nombre de la gent hostil van ser morts en batalla i moltes ciutats conquistades. A Etiòpia l'exèrcit va arribar fins a la ciutat de Nabata pròxima a la ciutat de Meroe; en Aràbia l'exèrcit va marxar a través del territori dels Sabei fins a la ciutat de Mamibu.

XXVII
Vaig annexionar Egipte a l'Imperi Romá59.
Tenint la possibilitat de convertir l'Armènia Major en província quan va ser assassinat el seu rei Artaxes, vaig preferir, d'acord als costums dels nostres avantpassats, donar el regne a Tigranes, fill del rei Artavisdis, nét del rei Tigranes. Això ho vaig fer a través de Tiberi Neró, el meu fillastre. Quan aquesta gent es va fer dissident i es va rebel·lar, els vaig prendre per mitjà del meu fill Caius, i vaig encarregar a Ariobarzanes, fill de Artabazis, rei dels Medos, i després de la seva mort vaig encarregar al seu fill Artavasdes, qui va ser assassinat.
Vaig posar el regne a Tigranes que pertanyia a la família reial d'Armènia.
Vaig recuperar totes les províncies que estan situades a l'orient, més enllà de l'Adriàtic i Cirene, caiguda ja en gran part en mans del rei, com ja abans havia fet amb Sicília i Sardenya, ocupades en la guerra dels esclaus 60.

XXVIII
Vaig instal·lar colònies militars en Africa, Sicília, macedònia, així com en Hispània, Acaya, Àsia, Síria, la Gàl·lia Narbonense i Pisidia61.
També Itàlia té 36 colònies, estanciadas per la meva autoritat les quals sota el meu govern van ser pròsperes i intensament poblades.

XXIX
Vençut completament a l'enemic, vaig recuperar de la Hispània la Gàl·lia i els Dàlmates, moltes insígnies militars perdudes per altres caps.
Vaig obligar als Parts a restituir les insígnies de tres exèrcits romans i a sol·licitar l'amistat del poble romà. Vaig reposar aquestes insígnies a l'interior del temple de Martis Ultoris 62.

XXX
Vaig sotmetre als pobles de la Panonia, als quals mai havia arribat un exèrcit del poble romà abans del meu principat, per mitjà de Tiberi Neró, el meu fillastre i llegat, i vaig estendre els confins ilíricos fins a les ribes del riu Danubi63.
Havent un exèrcit dels Dacis passat d'aquesta part del Danubi va ser, sota els meus auspicis derrotat i disseminat. Després el meu exèrcit, anant més enllà del Danubi, va obligar a la població dels Dacis a sotmetre's a les ordres del poble romà 64.

XXXI
Moltes vegades van ser manades a mi, ambaixades dels reis d'Índia mai vistes abans d'ara per algun cap dels romans.
Per mitjà de llegats, van demanar la nostra amistat els Bastarnos i els Escites; el rei dels Sármatas, els quals s'ubiquen als dos costats del riu Tanaim; el rei dels Albans, dels Ibers i els medos 65.

XXXII
Suplicant es va refugiar davant meu Tiridates, rei dels Parts, i després Fraates, fill del rei Fraates, Artavasdes dels Medos, Artaxares dels Adiabenos, Dumnobellaunus i Tincomnius dels Britanos, Melone dels Sugambros i el …ro dels marcomans Sueus66.
Fraate, rei dels Parts, fill de Orodes, em va enviar a Itàlia tots els seus fills i nebots, no perquè hagués estat derrotat en una guerra, sinó per demanar la nostra amistat posant la seva família com peça.
Durant el meu principat es van beneficiar amb la lleialtat del poble romà molts altres pobles que no havien tingut amb el poble romà cap relació d'amistat ni ambaixades 67.

XXXIII
Els pobles dels Parts i els Medos, per intermedi d'ambaixades de notables, van demanar i van rebre de mi els seus sobirans: els Parts a Vonones, fill de Fraates, nét de Orodes; els Medos a Eribarzanes, fill de Artavasde, nét de Ariobarzanes 68.

XXXIV
En el meu sisè i setè consolat, després d'haver extingit les guerres civils, vaig transferir el control de totes les coses de l'estat, que havia assumit pel consens de tots, al lliure arbitri del senat i del poble romà69.
En vista del mèrit meu, vaig ser per un senat consult anomenat August, i la porta de casa meva va ser adornada per llorers, i a l'entrada va ser posada una corona cívica. En la Cúria Julia va ser posat un escut d'or on es llegeix que m'ho ofereix el senat i el poble romà en reconeixement al meu valor, clemència justícia i pietat70.
Després d'aquestes dates vaig ser superior a tots els auctoritas, encara que no tingués més poder que aquells que van ser els meus col·legues en cada magistratura 71.

XXXV
Exercitant el meu tretzè consolat, el senat, l'ordre eqüestre i la totalitat del poble romà em va nomenar Pare de la Pàtria, i em van decretar que aquest apel·latiu fos inscrit al vestíbul de casa meva, i en la Cúria Julia i en el fòrum d'August sota la quadriga que aquí va ser posada en el meu honor per decret del senat72.
Quan vaig escriure aquestes memòries tenia setanta-sis anys 73.