El curt regnat del tercer fill de Germànic i de Agripina la més gran va començar el 18 de març de l'any 37. El 29 va pronunciar l'oració fúnebre de Livia, aconseguint el 31 el càrrec de pontifex i el 33 el de questor; va ser II viro honorífic de Caesaraugusta i quinquennal de Carthago Nova amb el mateix caràcter. Va rebre la tribunícia potestat a partir de l'any 37 datant-se la I - II el 38, la II - III el 39, la III - IV el 40 i la IV el 41; va ser consol per primera vegada el 39, II el 39, III el 40 i IV el 41; va rebre la nominació de pater patriae el 38 i va ser saludat Imperator set vegades. Figurava en el testament de Tiberi com cohereu i corregent amb Tiberi Gemello, fill de Drus, però va iniciar el seu regnat ell sol l'any 37. Va contraure matrimoni successivament amb Julia Claudia, Livia Orestilla, Lollia Paulina i Cesonia .
Les seves monedes porten el nom de "C(aius) Caesar Aug(ustus) Germanicus" amb afegiment dels seus títols i magistratures i les mencions familiars de "divi Aug(usti) pron(epos)" en bastants ocasions. És curiós que a Roma no apareix l'habitual titol de Imp(erator) com "praenomen" que van portar els emperadors de la seva dinastia, encara que sí s'inclogui en les emissions locals .
Numismáticament és molt significativa la transferència a Roma de la seca de Lugdunum després de les primeres emissions amb el cap nu de Calígula en els anys 37-38, just abans del canvi al cap llorejat. A fi de peculiaritats de les encunyacions cal assenyalar que alguns dels sestercis no porten les lletres S. C. suposan-se que van ser encunyats per ordre de l'emperador, no per a la circulació normal, sinó destinats a liberalitats amb els pretorians, especialment els que porten l'al·locució als soldats. Cayo Cesar va accentuar la cura i el bon art en els tipus, sobretot del bronze .