claudio_uno

RPC_4279
RIC_0106

 

 
3.1 grs
seca....AE 16 Cuadrant de Claudi (Roma)

CLAUD.1 > A.I. 10 >5e< RIC 84

Anv. TIberius CLAVDIVS CAESar AUGustus Al centre Modi (Artefacte amb el qual es medien quantitats de gra).

Rev. TRibunicia Potestate IMPerator COnSul DESsignatus ITera al centre Senatus Consulto

 


 
10.8 grs
seca....AE 28 As de Claudi (Roma)

CLAUD.2 > A.I. 11 >15e< RIC 111 / COHEN 14 / BMC 199

Anv. TIberius CLAVDIVS CAESar AUGustus Pontifex Maximus TRibunicia Potestas IMPerator Pater Patriae Bust mirant capa l'esquerra.

Rev. CONSTANTIAE AVGVSTI Constància en peu mirant a esquerres sostenint llarg ceptre amb mà esquerra. Als dos costats Senatus Consulto

 


 
8.5 grs
seca....AE 28 As de Germànic (Roma) 50/54 d.C.

CLAUD.3 > A.I. 12 >21.25e< RIC 103 / BMC 218

Anv. GERMANICVS CAESAR TIberius AVGustus Filius DIVI AVGusti Nobilissimus Bust de Germànic a dretes.

Rev. TIberius CLAVDIVS CAESAR AVGustus GERManicus Pontifex Maximus TRibunicia Potestas IMPerator Pater Patriae Dos grans Senatus Consulto al centre de la moneda.

Moneda encunyada per Claudi en restitució de Germànic, el seu germà .

 


 
15.3 grs
seca....AE 24 provincial CLAUDI (BERYTUS-PHOENICIA) Beirut- Liban

CLAUD.4 > A.I. 124 >50e< RPC I 4546

Anv. Bust de Claudi a esquerra.

Rev. Claudi conduint el coble fundacional de bous a dre. de la ciutat de Berytus, l'actual Beirut, al Líban . COLIVL en l'exerg AVG

 

 


 

 

CARACTERÍSTIQUES DE LES EMISSIONS DE CLAUDI

 

Fill de Neró Drus i d'Antonia i oncle de Caligula, va succeir a aquest en el tron per capritxosa decisió dels pretorians. Home erudit, numismàtic i hàbil administrador es va casar successivament amb Plautia Urgunilla, de qui va tenir a Drus i Clàudia, amb Aelia Petina, mare d'Antonia, amb Messalina que li va donar com fills a Octavia i Britànic i, finalment, amb Agripina II, germana de Caligula i mare de Neró.

El seu nom oficial, que va portar en les monedes, va ser "Tu(berius) Claud(ius) Caus(ar) Aug(ustus)" amb afegiment dels títols de "p(ontifex) m(aximus)" i les tribunícies potestats, la primera de les quals li va ser atorgada l'any 41 i després anualment. Va ser cònsol I l'any 37, II el 42, III el 43, IV el 47 i V el 52.

Encara que Calígula va traslladar definitivament la seca imperial de Lugdunum (Lió) a Roma, és possible que poguessin continuar allà les emissions d'auris i denaris , no només per les deferències que Claudi va tenir amb la seva ciutat natal, sinó per servir la seva política d'expansió cap a l'oest. D'altra banda existeixen encunyacions nombroses amb art que va des del corrent al degenerat i bàrbar i també amb deficiències de pes, que s'han suposat imitacions, sobretot dupondis i asos, partint d'encunys que van poder realitzar-se en Hispània, Gàl·lia, Britania i altres llocs, segurament en emissions tolerades pel govern de Roma i que no van haver de ser totes contemporànies de Claudi encara que portessin la seva efígie i nom, sinó de temps de Neró que no va encunyar bronze entre el 54 i el 64. Les raons d'aquestes imitacions deuen buscar-se en circumstàncies històriques i econòmiques; així la conquista de Britania, l'any 43, necessitaria importar moneda a la Gàl·lia, o bé fabricar-la allà; d'altra banda va tancar els tallers municipals d'Hispània, llevat del cas anòmal de Insula Augusta (Eivissa); i si a això sumem que els aes de Cayo César no van ser abundants i que no va haver fabricació de sèries regulars a la Gàl·lia es comprendrà la penúria del numerari circulant i la necessitat d'imitar els cuños oficials per resoldre el problema.

Els tipus de les monedes de Claudi abandonen el personalisme del seu antecessor per concedir major atenció a les realitats del seu regnat, incloent la propaganda dinàstica i áulica. Així dels sis tipus de l'any del seu accés al tron, dos es refereixen a la seva relació amb els pretorians als qui agraïa així la designació: "Imp(erator) recept(us)" i un militar de guàrdia en un campament i "praetori(anus)" amb l'emperador i un soldat estrenyent-se la mans, durant aquests tipus fins als anys 46 - 47.

IMPERATOR RECEPTUS RIC 0008
 
 

La cronologia d'auris i denaris és molt senzilla d'establir per mitjà de les tribunícies potestats ja que els seus números anuals figuren, sent les últimes peces de l'any 52 (XI Tr. pot.) i no coneixent-se emissions de les II, V i VI I..

LLEGENDES DE L'ANVERS

DIVVS CLAVDIVS AVGVSTVS
TI CLAVD CAES
TI CLAVD CAES AVG
TI CLAVD CAESAR AVG GER P M TR P
TI CLAVD CAESAR AVG GERM P M TR P
TI CLAVD CAESAR AVG GERM P M TRIB POT P P
TI CLAVD CAESAR AVG P M TR P III
TI CLAVD CAESAR AVG P M TR P IIII
TI CLAVD CAESAR AVG P M TR P VI IMP XI
TI CLAVD CAESAR AVG P M TR P VIII IMP XVI
TI CLAVD CAESAR AVG P M TR P VIIII IMP XVI
TI CLAVD CAESAR AVG P M TR P VIIII IMP XVII
TI CLAVD CAESAR AVG P M TR P VIIII IMP XVIII
TI CLAVD CAESAR AVG P M TR P X P P
TI CLAVD CAESAR AVG P M TR P X IMP P P
TI CLAVD CAESAR AVG P M TR P X P P IMP XVIII
TI CLAVD CAESAR AVG P M TR P XII M P P P COS V
TI CLAVD CAESAR AVG P M TR P XI P P IMP XVIII
TI CLAVDIVS CAESAR AVG
TI CLAVDIVS CAESAR AVG P M TR P IMP
TI CLAVDIVS CAESAR AVG P M TR P IMP P P

JUNO