La mort de Neró va provocar una crisi que conduiría a les guerres civils dels anys 68-69. En aquest període trobem tres emperadors: Galba, Otó i Vitel·li. Servius Sulpicius Galba representava a l'aristocràcia gentilícia i va comptar amb l'estima d'August, Tiberi, Calígula i Claudi. En el regnat de Neró va rebre el nomenament de governador de la província hispànica de la Tarragonina i des d'allà va iniciar la rebel·lió contra l'emperador. El seu noble origen seria una de les causes per les quals el Senat va acceptar el seu nomenament com emperador però no tots els lloctinents provincials li van reconèixer. Una vegada que ho va aconseguir, utilitzant la força i la persuasió, es va trobar amb dos greus problemes heretats de Neró: la disciplina militar i el sanejament de les finances. La solució a aquests problemes no la va saber aportar el nou emperador ni els ineptes consellers que el van envoltar. A més Galba no va saber guanyar-se als pretorians ni a les tropes provincials, reduint les seves soldades i negant les recompenses promeses. En aquest ordre de coses, les legions germàniques es van rebel·lar el dia 1 de gener de l'any 69, expandint la revolta a la resta de tropes. Vitel·li va ser elegit nou emperador. Quinze dies més tard Galba era assassinat juntament al successor que havia designat.