AURI, HONOS RIC 0422
DENARI, IUVENTAS RIC 0423a

 

 
3.3 grs
seca....AR DENARI(Roma) ENCUNYAT ENTRE EL 171-172 d.C.

M.Aureli.1A.I. 30 >24e< RSC 280.1

Anv. M. AVRELIVS AVG TR P XXVI Bust llorejat de l'emperador cap a la dreta.

Rev. IMP VI COS III Personificació de ROMA asseguda subjectant una victòria i una llança, amb escut rodó a sota.

 


 
10.7 grs
seca....AE AS DE LUCIL·LA (filla de Marc Aureli)

M.Aureli.2A.I. 31 >4.5e< similar al sesterci RIC 1779

Anv. LVCILLA AVG ANTONINI AVG F Bust de Lucil·la cap a dreta.

Rev. VESTA VESTA a esq.. subjectant simpulum i palladium sobre un petit altar. S C al camp als dos costats de la figura.

 


 
18.4 grs
seca....AE SESTERCI (Roma) ENCUNYAT EN 169 d.C.

M.Aureli.3A.I. 32 >4.5e< possible RIC 964

Anv. M ANTONINVS AVG TR P COS III Bust de l'emperador cap a la dreta.

Rev. SALVTI AVG COS III Salus a esq. oferint pastera a un serp en un altar, l'altra mà subjecta un ceptre. S C al camp entre la figura.

 


CARACTERÍSTIQUES DE LES EMISSIONS DE MARC AURELI

 

El 17 de març de l'any 161 va morir Antoní Pius i li va succeir en el tron el seu fill adoptiu Marc Aureli que va compartir el seu regnat amb Luci Verus, com ell havia fet amb el seu pare adoptant, fins que aquell va morir en Orient, on governava, fent-se proclamar emperador Avidi Cassi, encara que no va prosperar el seu propòsit.

Les monedes canvien el tema del seu interès; a banda de l'invariable cita de Antoní Pius i de les dones de la família imperial, primen les guerres d'Orient i Germania i en els reversos apareixen enemics, vençuts o en lluita (Armènis, Parths; Germànics i Sármates); es restitueix el costum de nomenar a l'hereu "princeps iuventutis" i com a tal apareix Commode.

 
 
 
 
       

Les monedes es daten fàcilment a través de les tribunícies potestats tenint en compte que M. Aureli ostentava la número XV l'any 161 quan va morir Antoní i que en aquesta data la va rebre per primera vegada Luci Verus, al temps que era nomenat César i cònsol. L. Verus incompetent i ple de defectes era l'antítesi, en formació i temperament, de M. Aureli, filòsof i home ple de virtuts.

Les emissions monetàries classificades per anys segons les tribunícies potestats de Aureli i Verus, que citarem entre parèntesis a continuació de la data, es van iniciar l'any 161, amb representació dels emperadors togats i en peu ("Conocordia Aug(ustorum"), sense que s'al·ludeixi a les pertorbacions a la zona del Rin. El 162 (Trib.Pot XVI-II) registra la partida de Verus cap a Orient per combatre als Parths que havien envaït Armènia ("Profectio Aug.Tr.P.II") amb el emperados a cavall. L'any 163 (XVII-III) es manté la lluita dels generals de Verus en la "Expeditio Orientalis" mentre Verus roman en Antioquia, encara que apareixerà una galera amb "Felic.Aug.Tri.P.III COS II" i serà nomenat "Armeniacus" en la tardor i saludat com Imperator II. El 164 (XVIII-IIII) Sohaemeus descendent de Aquemenes i Arsaces va ser nomenat per al tron d'Armènia (Rex Armin(iis) datus) amb Verus assegut tenint al seu costat al general Staci Prisc; la totalitat de les monedes de Verus i gran part de les de Aureli reflectiran tipus militars, entre ells Roma asseguda donant la benvinguda a Verus. L'any 165 (XIX-V) es concerta la pau amb els parths, es redueix a Armènia i es castiga a Síria, Mesopotàmia i Media, arrasant la capital Ctesiphonte; en les monedes s'ha anomena Armenicus a Verus i a Aureli fins al mes d'agost i després Verus és anomenat Parthicus Maximus. El triomf se solemnitza amb una Victòria en que en el seu escut es llegeix "Vic.Parell.". L'any 166 (XX-VI) hi ha un "congiarium" de Aureli i se celebren els èxits de Verus apareixent la Victòria amb la corona emmerletada, potser referents a les ciutats de Seleucia, Ctesiphonte o Carrhae; "Pietas" cremant encens pot referir-se a les rogatives per l'epidèmia que va delmar l'exercit de Avidi Cassi en el Tigris; els dos emperadors reben la IIII salutació imperial i un sesterci representa a tots dos en una cuádriga triomfal.

El 167 (XXI-VII) es van encunyar poques i rares monedes, amb el "Cong.Aug.IIII" potser commemorant el triomf, es van repetir els tipus bèl·lics i van aparèixer les referències a les guerres del centre d'Europa ("Expeditio Germanica"). El 168 (XXII-VIII) ocorre la V aclamació imperatoria i el 169 (XXIII-VIII) es torna a al·ludir als èxits militars amb Roma i la Victòria i mor Luci Verus; Aureli va tornar a Roma i en la tardor s'emprèn la "Bellum Germanicum et Sarmacitum" que va seguir en el 170 (XXV) amb un número no habitual de tipus militars (Concòrdia o Fides Exercitum, Victòria amb Vic.Ger. i la salutació imperatoria VI, al·ludint-se també als decennalia.

El 172 (XXVI) s'arriba a la victòria (Roma amb Victòria, Germania Subacta, Virtus Aug.), també la Clemència Aug del vencedor i rep el títol de Germanicus Aureli amb el seu fill Commode, que havia estat nomenat César juntament amb Anni Verus. En l'any 173 (XXVII) es completa amb la victòria sobre els Quads la ja obtinguda sobre els Marcomans; figuren en les monedes la Profectio de Aureli i els tipus victoriosos, a més de les mencions "Restitutori Italiae" i "Securitas Publica", a part de la referència al prodigi de la legió cristiana i l'obtenció d'una pluja miraculosa i Mercuri davant un temple tetrástil i Relig(io) Aug(usti). El 174 (XXVIII) no apareixen nous tipus sobre la guerra, Aureli rep el juny la VII salutació imperatoria i Faustina el títol de "Mater castrorum", existint un medalló amb arc de triomf i "Adventus Aug" potser pel retorn a Roma. El 175 (XXIX) Avidi Cassi se subleva a Síria, però és assassinat per un oficial; el 7 de juliol Commode rep la toga viril i el títol de "princeps iuventutis" i amb el seu pare els títols de Germanicus i Sarmaticus.

 
 

L'any 176 (XXX) queda pacificat l'Orient (Fort(unae) Duci) i apareixen en els tipus els captius ("De Germ., De Sarm."), la "Clementia" després de la victòria i "Pax Aug." o "Pax Aeterna", com a resultat, a banda de dupondis i asos amb "Felicitati August." o "Cesaris". L'any 177 (XXXI) hi ha una gran varietat de tipus sobre el triomf (armes, trofeu amb captius, cuádriga de Aureli i Commode, etc.) apareix el tipus de Pax Aeterna, encara que no tardaria a produir-se una nova guerra en el Danubi, amb la IX salutació imperial a la tardor i la inclusió del tipus "Iovi Propugnatori". El 178 (XXXIII, III de Commode) ocorre la "Expeditio Germanica secunda", la X salutació imperatoria i la remissió de deutes. El 179 (XXXIIII) victòries en el Danubi i el 17 de març de 180 la mort de M. Aureli.

Aquest emperador va variar molt el seu nom i títols al llarg de les seves emissions, com podem apreciar, mes a sota, en LLEGENDES DE L'ANVERS.

Va encunyar també amb Commode, Faustina Minor, en vida i com Diva i per a Lucil·la dona de L. Verus
.

LLEGENDES DE L'ANVERS

 

ANTONINVS AVG
ANTONINVS AVG ARMENIACVS
AVRELIVS CAES ANTON AVG P II F
AVRELIVS CAESAR ANTONINI AVG P II FIL
AVRELIVS CAESAR AVG P II F
AVRELIVS CAESAR AVG P II F COS
AVRELIVS CAESAR AVG P II FIL
AVRELIVS CAESAR AVG P II F COS
AVRELIVS CAES AVG P II F
AVRELIVS CAES AVG P II F COS
AVRELIVS CAES AVG P II F COS DES
DIVO MARCO
DIVO MARCO ANTONINO
DIVVS M ANTONINVS PIVS
IMP CAES M AVREL ANTONINVS AVG
IMP CAES M AVREL ANTONINVS AVG P M
IMP M ANTONINVS AVG
IMP M ANTONINVS AVG TR P XXV
IMP M AVREL ANTON INVS AVG
M ANTONINVS AVG
M ANTONINVS AVG ARMENIACVS
M ANTONINVS AVG ARMEN P M
M ANTONINVS AVG ARM PARTH MAX
M ANTONINVS AVG GERM SARM
M ANTONINVS AVG GERM SARMATICVS
M ANTONINVS AVG GERM SARM MAX
M ANTONINVS AVG GERM SARM TR P XXXI
M ANTONINVS AVG GERM SARM TR P XXX P P
M ANTONINVS AVG GERM TR P XXIX
M ANTONINVS AVG IMP II
M ANTONINVS AVG TR P XX
M ANTONINVS AVG TR P XXIII
M ANTONINVS AVG TR P XXIIII
M ANTONINVS AVG TR P XXV
M ANTONINVS AVG TR P XXVI
M ANTONINVS AVG TR P XXVII
M ANTONINVS AVG TR P XXVIII
M ANTONINVS AVG TR P XXIX
M AVREL ANTONINVS AVG
M AVREL ANTONINVS AVG ARMENIACVS P M
M AVREL ANTONINVS AVG ARM PARTH MAX
M AVREL ANTONINVS AVG TR P XXXIII
M AVRELIVS CAESAR ANTONINI AVG P II F
M AVRELIVS CAESAR AVG P II F
IMP CAES M AVREL ANTONINVS AVG
IMP M ANTONINVS AVG
IMP M ANTONINVS AVG TR P XXV
IMP M AVREL ANTONINVS AVG