Neró (37-68 d.C.), emperador de Roma (54-68), l'últim de la dinastia Julia-Clàudia (la primera dinastia imperial romana, formada pels membres de les gens Julia i Clàudia).

Va néixer, amb el nom de Lucio Domitio Ahenobarbo , el 15 de desembre de l'any 37, en Antium (Anzio), fill del cònsol Cneo Domicio Ahenobardo i de Agripina el Menor, besnéta de l'emperador August. En el 49 Agripina es va casar amb el seu oncle, l'emperador Claudi I, a qui un any després va convèncer perquè adoptés al seu fill. Més tard, en el 53, Neró es va casar amb la filla de Claudi, Octavia, i aquell li va nomenar el seu successor, evitant al seu propi fill, Britànic. Després de l'assassinat, un any després, de Claudi, la Guàrdia Pretoriana, dirigida pel prefecte Sisè Afranio Burro, representant de Agripina, va declarar emperador a Neró a l'edat de disset anys.

Sota l'assessorament d'en Burro i el filòsof Sèneca, el seu tutor, els cinc primers anys del seu regnat van estar marcats per la moderació i la clemència,

encara que va tenir presoner al seu rival Britànic, a qui va assassinar en el 55. En el 59 va manar assassinar a la seva mare per criticar a la seva amant, Popea Sabina. Tres anys després es va divorciar de Octavia (a qui més tard va executar) i es va casar amb Popea. En Burro va morir, probablement enverinat, en el 62, mentre que Sèneca va deixar el seu càrrec.

El juliol del 64, dos terços de Roma van cremar mentre Neró estava en Antium. Encara que es va creure que ell va ser el responsable, els erudits actuals dubten de la veracitat d'aquella acusació. Segons algunes informacions, va culpar als cristians, i va ser el primer emperador que els va perseguir. En qualsevol cas, va reconstruir la ciutat, prenent mesures que evitessin un nou incendi. El seu pla d'edificació (que incloïa la construcció d'un enorme palau sobre el turó de l'Esquilino), de la mateixa manera que els espectacles i el gra que va distribuir entre el seu poble, van ser finançats amb els saquejos d'Itàlia i les províncies. Es considerava un artista i un visionari religiós, escandalitzant a l'Exèrcit i a l'aristocràcia quan apareixia com a actor en representacions públiques de drames religiosos.

Neró va establir Armènia com una avançada defensiva contra Partia, però només després d'una guerra, costosa i sense èxit. Van esclatar aixecaments en Britania (60-61) i a Judea (66-70). En el 65 Cayo Calpurnio Pisón va dirigir una conspiració contra l'emperador: 18 dels 41 ciutadans preeminents implicats a la mateixa van morir, entre ells Sèneca i el seu nebot, el poeta èpic Lucà. Popea va morir degut a la violència de Neró, i aquest es va casar amb Messalina (66) després d'executar al seu marit. En el 68, les legions de la Gàl·lia i Hispània, juntament amb la Guàrdia Pretoriana, es van rebel·lar contra Neró, obligant-lo a fugir de Roma. El Senat li va declarar enemic públic, i es va suïcidar, o es va fer matar per un dels seus esclaus el 6 de juny del 68.