Un dels governs més brillants i llargs del període imperial es viu amb Marc Ulpi Trajà, primer ciutadà romà d'origen provincial que va accedir al tron imperial. Aviat va destacar en la carrera militar tant en Germania com en Orient, rebent el nomenament de cònsol en l'any 91 i lloctinent de Germania Superior. Nerva al va fer fill adoptiu en l'any 98 i el va nomenar césar, associant-lo a les tasques de govern. D'aquesta manera l'ancià Nerva solucionava les seves tenses relacions amb l'exèrcit. Quan Nerva va morir, Trajà estava a la frontera renana i allà va romandre durant un any i mig per consolidar aquesta posició defensiva. Roma li va obrir les seves portes en l'estiu de l'any 99, posant en marxa un programa polític caracteritzat per la fermesa i la benevolència. Va renovar el Senat al nomenar senadors procedents de les províncies orientals i va eliminar nombroses tasques que van ser conferides a la burocràcia. Controlava totes les iniciatives no només de caràcter estatal sinó també provincial i va afavorir l'assistència estatal lliurant regulars subsidis a les famílies pobres. Els senadors van ser obligats a comprar terres a Itàlia amb la finalitat d'introduir nous capitals en l'economia agrària. Va portar a terme un intens programa d'infraestructures tant per al desplaçament de les tropes com per al comerç, que es va veure afavorit. Ponts, calçades i canals van ser construïts. La política exterior va estar enfocada cap a la conquista.

Els dacis liderats per Decébal van ser el seu primer objectiu, aconseguint ocupar el territori l'any 106, després de cinc anys de dures lluites. D'aquesta manera, Dacia es convertia en província romana i la zona del mar Negre quedava sota la seva influència. La campanya està narrada en els relleus de la famosa Columna de Trajà que es pot contemplar a Roma. També es va conquistar el regne nabateu d'Aràbia nord-occidental, Armènia es convertia en província romana i es va envair Mesopotàmia. Quan Trajà es disposava a atacar el cor del regne dels parts, es va produir una greu rebel·lió a Mesopotàmia, Palestina, Xipre, Egipte i Cirenaica. L'emperador va haver de canviar els seus plans de conquesta cap a l'Índia i acabar amb el focus de rebel·lió, a excepció de Palestina que va finalitzar en època d'Adrià. Un atac de paràlisis li va provocar la mort en Cilicia quan era transportat a Roma.