AS SEAR 0804
DENARIO RIC 0092

 

 
3.3 grs
seca ... AR denari ROMA encunyat entre el 72-73 d.C.

VESP.1 > A.I.14 >40e< .. RIC 50 RSC 574 BMC 71

Anv. IMP CAES VESP AVG P M COS IIII Bust de Vespasià a dreta.

Rev. VESTA ambdós costats de la figura de la deesa, que porta SIMPUL I CEPTRE.

 


 
2.6 grs
seca....AR DENARI(Roma) 76 d. C. encunyat per Vespasià sent Domicià Cesar.

VESP.2> A.I. 24 >25e< RIC 238 / RSC 47 / BMC 193 / CAYÓN 29

Anv. CAESAR AVG F DOMITIANVS Cap llorejat de Domicià a dretas.

Rev. COS IIII . Pegàs a dretes.

 


 
12.4 grs
seca....AE AS (Roma) encunyat en el 76 d. C.

VESP.3> A.I. 101 >26e< RIC 583a / COHEN 457

Anv. IMP CAESAR VESP AVG COS VII Cap llorejat de Vespasià a dretes.

Rev. Spes a dretes alçant una flor amb la seva mà dreta. Amb l'altra s'aixeca el mantell. A cada costat S C

 


 
3.4 grs
seca....AE AS (Roma) encunyat en el 75 d. C.

VESP.4> A.I. 139 >47.5e< RIC 93 / COHEN 368 / BMC 166

Anv. IMP CAESAR VESPASIANVS AVG Cap llorejat de Vespasià a dretes.

Rev. PON MAX TR P COS VI Victoria damunt proa de navili subjectant corona de llorer.

 


 

CARACTERÍSTIQUES DE LES EMISSIONS DE VESPASIÀ

 

Amb l'imperi de T. Flavi Vespasià, experimentat general que Neró havia envíat a Judea l'any 66 i que el 69 estava assetjant Jerusalem, s'inicia una nova etapa de la numismàtica imperial romana. Partidari de Vitel·li va ser impulsat per les seves legions a prendre el poder, quan tènia 60 anys, però va procedir cautelosament i va tardar sis mesos a arribar a Roma. Les seves emissions van ser inicialment una continuació de les sèries d'emergència de la Guerra Civil, encunyades a Síria i Àsia Menor, en Illiria i, també en nom seu, a la Gàl·lia i en Hispània, des de juliol de l'any 69 .

Les emissions de Roma van començar el desembre del citat any i van durar fins a fins del regnat. L'art d'aquestes peces és bo amb retrats que varien des d'adaptacions del de Vitel·li, a un bust de tipus mitjà i altres petits, però molt característics. Des de l'any 71 s'introdueix el retrat de Titus en les peces de Vespasià i des del 73 el de Domicià, mostrant així el seu propòsit d'assegurar la successió i crear una disnastía. Una vegada reconegut pel Senat, Vespasià va dedicar gran atenció a sanejar la hisenda pública arruïnada per les despeses i anarquia de les guerres civíles fins al punt que l'avar emperador es queixava amargament del dèficit de deu milions de denaris que arrossegava. La política de Vespasià es va fundar en la continuïtat, proclaman-se successor d'August que la seva victòria en Actium va commemorar en el seu centenari; al llarg dels seus gairebé deu anys de regnat va reorganitzar l'Estat i va establir les encunyacions sistemàtiques, regulars i anuals en forma que hauria de prolongar-se durant gairebé quatre segles; les dates de cada any es determinaran per les magistratures i les poques monedes que no apareixen datades seran facilmente classificades per la comparació amb les que porten la data. Hi ha un altre element que ens pot facilitar la datació. Es tracta de la direcció de les llegendes, que des del 69 al 73 es llegeixen cap a dins, és a dir amb la base de les lletres cap el camp, tant en l'anvers com en el revers, mentre que del 73 al 75 totes dues es llegeixen cap a fora, amb la base de les lletres cap a la vora de la moneda i del 75 al 79 amb la inscripció de l'anvers cap a fora i la del revers cap a endins.

La regularitat de les emissions, en or i plata per als pagaments als legionaris i sous oficials i potser per als impostos i en bronze per a les despeses de la vida diària es va veure acompanyada de l'assegurament de les reserves metàl·liques; això no vol dir que s'encunyés en els tres metalls cada any. El taller de Roma va funcionar regularment amb lliberts i especialistes com el secretari econòmic que ens descriu el poeta Estaci en els seus "Silvas" (III,3) que en temps de Domicià coordinava i fiscalitzava tots els elements econòmics des del metall de les mines fins a les reserves monetàries i el nombre de peces que debian encunyar-se.

Ja hem vist que a més de la seca de Roma van funcionar altres en Orient i Occident, encara que fos temporalment i dins d'un sistema que mantindria les encunyacions d'Alexandria, Antioquia i Cesària, a més dels bronzes de les ciutats de la Grècia oriental. Les seques van ser Roma (desembre 69 a 79), Tarraco (del 69 al 71 només or i plata), Lugdunum (del 69 al 73 or i plata i esporàdicament bronze fins a fi del regnat), Illirycum, potser en Poetovio (rarisim or i plata a fins del 69), ciutats d'Àsia Menor ( Efeso, Bizantium (68 al 71), Antioquia 69, or i plata citats per Tàcit i anys subsegüents), Alexandria (auris del 69 i del 72-73) i Commagene (bronzes de l'any 72), Cal advertir que al taller de Roma es van encunyar quinaris de plata que feia molt que no s'emetien.

També es produeix una novetat en els tipus que deixen de referir-se, habitualment, a esdeveniments de la vida diària que es vol exalçar o commemorar per adoptar representacions de caràcter general, abstracte i intemporal, encara que això no es produeixi d'una manera mecànica i fins i tot es carregui l'accent en la propaganda dinàstica, com van fer Vespasià amb Titus i Domicià i Titus amb el seu germà; també va haver nombroses monedes de "restauració" i no poques d'exaltació de victòries (per exemple l'emissió de "Iudaea capta" ).

DENARIO DE JUDEA CAPTURADA RIC0015
 
 

Això ens portaria a plantejar-nos el problema de si van existir encunyacions regulars amb tipus habituals i altres excepcionals i marginals amb finalitat commemorativa i propagandística, el que pot estudiar-se per mitjà del mètode estadístic partint dels "tresors".

No podem entrar en la consideració de la nova organització dels tallers partint de les "encunyacions cícliques", l'augment dels monetaris i la regularització de les oficines on s'encunyaven les monedes i les del treball dels "scalptores" que fabricaven els encunys de l'anvers i revers. Segurament retrats oficials de l'emperador servien de models fixos dels quals l'artista no podria separar-se
.

La inscripció normal del nom de l'emperador és "Imp. Caesar Vespasianus Aug.", acompanyada de les seves magistratures o de rètols al·lusius als tipus, com veurem. Entre aquests els mes interessants en auris i denaris són els següents: en la seca de Roma a banda dels de significació general estan els històrics referents a la conquesta de Judea , el retorn de Vespasià i Titus a Roma, la quadriga i la Victòria del seu triomf .

DENARIO DE TITO  DEDICADO A LA VICTORIA EN JUDEA DE VESPASIANO RIC0060
 

Mart i la Pau al·lusius al final de la guerra civil, la commemoració de la instauració de la família Flavia, amb els dos fills de Vespasià com "princeps iuventutis","Concordia Augusti", etc. Dedicatòries a la pau i al seu temple, a Iovis Custos, poden referir-se a la immunitat de Vespasià respecte dels seus enemics i la Victòria a l'obtinguda per Agricola el 78-79 en Britania. Un altre grup de tipus tenen especial significació religiosa com la concessió del títol de "Pontifex Maximus" el 71 o la "Aequitas" referent a les distribucions públiques de gra .

DENARIO PROPAGANDISTICO DE DISTRIBUCIONES PUBLICAS DE GRANO RIC 0110
 
 
 

Finalment els tipus de restauració commemoren a l'any 70 el centenari de la batalla d'Actium, i diversos denaris republicans. I encara podrien afegir-se els tipus del sol i la lluna amb "Aeternitas" que al·ludeixen a la permanència de la dinastia. En el bronze les referències són constants a la Pax, Fortuna, Felicitas, Salus, Roma i Victòria. Són freqüents els quadrants.

En Hispània apareix el tipus de les províncies amb javelina com en les peces de Galba, a més de "Mars Ultor" i "Libertas publica" i Vespasià com guerrer rebent una victòria a Roma. En Lugdunum s'al·ludeix a la guerra a les fronteres i en Il·líria a la unió de l'Orient amb Occident; en Antioquia els tipus són militars i dinàstics i locals en Commagene (caduceu i cornucòpies creuades)
.

LLEGENDES DE L'ANVERS
CAESAR VESPASIANVS AVG
DIVVS AVGVSTVS VESPASIANVS
DIVO AVG VESP S P Q R
DIVO VESPASIANVS
IMP CAESAR AVG VESPASIANVS
IMP CAESAR VESPAS AVG
IMP CAESAR VESPAS AVG COS II
IMP CAESAR VESPAS AVG COS III TR P P P
IMP CAESAR VESPASIANVS AVG COS III TR P P P
IMP CAESAR VESPAS AVG COS V TR P P P
IMP CAESAR VESPAS COS III CENS
IMP CAESAR VESPASIAN
IMP CAESAR VESPASIANVS
IMP CAESAR VESPASIANVS AVG
IMP CAESAR VESPASIANVS AVG P M T P P P COS III
IMP CAESAR VESPASIANVS TR P
IMP CAESAR VESPASIAN AVG
IMP CAESAR VESPASIAN AVG COS III
IMP CAESAR VESP AVG
IMP CAESAR VESP AVG COS V CENS
IMP CAESAR VESP AVGVST
IMP CAES VESPAS AVG
IMP CAES VESPAS AVG P M TR P P P CS III
IMP CAES VESPAS AVG TR P COS III
IMP CAES VESPASIAN AVG COS III
IMP CAES VESPASIAN AVG COS IIII
IMP CAES VESPASIAN AVG COS VIII
IMP CAES VESPASIAN AVG COS VIII P P
IMP CAES VESPASIAN AVG P M TR P P P COSIII
IMP CAES VESPASIAN AVG PM TR P P P COS V CENS
IMP CAES VESP AVG CEN
IMP CAES VESP AVG CENS
IMP CAES VESP AVG P M
IMP CAES VESP AVG P M COS IIII
IMP CAES VESP AVG P M COS V CENS
IMP CAES VESP AVG P M COS IIII CEN
IMP CAES VESP AVG P M COS V CEN
IMP CAES VESP AVG P M TP COS IIII CENS
IMP CAES VESP AVG P M TR P P P COS III
IMP CAES VESP AVG P M TR P IIII P P COS IIII
IMP VESPAS AVG P M TRI P P P COS IIII
IMP VESPASIAN AVG
IMP VESP AVG
IMP VESP CAES AVG PONT MAX TRIB POT COS II P P
IMP VESP CAES AVG PONT MAX TRIB POT COS IIII P P