TIPUS DE MONEDES

 

ALGUNAS MONEDES DE LA REPÚBLICA ROMANA
PASSANT EL PUNTER PODRAS VEURE ELS PESOS TEÒRICS EN GRAMS*

Les monedes que mostro a continuació pretenen ser un exemple per donar una idea aproximada de les diferències entre els diferents tipus de monedes repúblicanas. Caldria dir que aquí no estan totes, ja que m'he deixat el Aes rude d'aproximadament el segle V a.C. i el Aes signatum del segle V fins al IV a.C. així com alguns divisors no tan corrents. També mostro el Aes Grave de 327 grs. de pes i no l'As més corrent que ronda els 35 - 40 grs.

És a partir del segle IV a.C. quan Roma comença a encunyar plata, inspirant-se en els dracmes grecs del sud de la península italiana, amb motius propis. Alguns d'aquests són: bust d'Hèrcules, Mart, Apolo, Roma, etc. i amb reversos de cap de cavall, lloba alletant a Rómulo i Rem, etc. El seu pes aproximat és de 3,4 grs. i el seu nom CUADRIGAT, que equival a un didragma; en el seu exerg s'encunya el nom ROMA.

273 gr METRICA GREGA / 327 gr LLIURA ROMANA
163,7 gr
109,4 gr
81,8 gr
AES GRAVE O LIBRALIS (NO A ESCALA)
SEMIS
TRIENS
CUADRANT
54,2 gr
27 gr
SEXTANT
UNCIA
4,54 grs
2,27 grs
1,13 grs
3,4 grs
DENARI
QUINARI
SESTERCI
VICTORIAT
       
         

 

MONEDES DEL ALT IMPERI ROMA- M E T R I C A
PASSANT EL PUNTER PODRAS VEURE ELS PESOS TEÒRICS EN GRAMS*

Establertes les bases ponderals durant la República, les monedes emeses durant un llarg període no van patir modificacions fins a les reformes dels segles III i IV d.C., modificacions fetes per reajustar les equivalències quant al pes i a l'equilibri de canvi entre els diferents metalls d'encunyació.

A Octavi August es deu la planificació mitjançant la LLEI JULIA (19-15 a.C.) de les encunyacions romanes. El Senat només podia promulgar l'encunyació del bronze (coure) mitjançant els SENATUS CONSULTO (Decrets del Senat) amb les sigles "S C" que apareixen en gran nombre de monedes de bronze. Sent potestat de l'emperador el control sobre les encunyacions d'or i plata; apareix una nova sèrie de llautó o oricalc, amb valors del doble de l'as en bronze (coure).

 

B= 54,5 / O= 27,2
B=27,2 / O= 13,6
B=13,6 / O= 6,8
B= 6,8 / O= 3,4
B= 4 / O= 1,7
SESTERCI
DUPONDI**
AS
SEMIS
CUADRANT
5,45 gr
3,9 gr
1,95 gr
ANTONINIA**
DENARI
QUINARI
8,1 gr
4,05 gr
   
AUREO
QUINARI
   

 

* EN LES MONEDES DE BRONZE ES FA DISTINCIÓ DE PESOS ENTRE LES MATEIXES I LES D'ORICALC (LLAUTÓ). B0= BRONZE > O= ORICALC
** EN AQUESTES MONEDES APAREIX EL BUST DE L'EMPERADOR AMB CORONA RADIADA.

 

REPÚBLICA

 

REPÚBLICA - QUADRE DE VALORS MES USUALS
Observacions de l'anvers
Marca
Equivalencia amb l' As
Pes
AES GRAVE

JANO BIFRONT

1
1
327 grs.
SEMIS
JÚPITER
S
1/2
163,7 grs.
TRIENT
MINERVA
* * * *
1/3
109,4 grs.
CUADRANT
HÉRCULES
* * *
1/4
81,8 grs.
SEXTANT
MERCURI
* *
1/6
54,2 grs.
UNCIA
BELONA
*
1/12
27 grs.

 

REPÚBLICA - QUADRE DE VALORS MES USUALS ..........PLATA
Observacions
Marca
Equivalencia amb Asos
Pes
DENARI
Anv. Cap de Roma
x
10
4,54 grs.
Rev. Dióscuros
QUINARI
Anv. Cap de Roma
V
5
2,27 grs.
Rev. Dióscuros
SESTERCI
Anv. Cap de Roma
11S
2 1/2
1,13 grs.
Rev. Dióscuros
VICTORIAT
Anv. Cap de Júpiter
5 1/2
3,4 grs.
Rev. Victoria amb trofeus

 

REPÚBLICA - CUADRO DE VALORES MAS USUALES .PLATA SEGLES III-II a.C.
Observacions
Marca
Equivalencia amb Asos
Pes
DENARI
Anv. Divinitats variades
XVI
16
3,9 grs.
Rev. Tipus variats
QUINARI
Anv. Divinitats variades
8
1,95 grs.
Rev. Tipus variats
VICTORIAT
Anv. Cap de Júpiter
Q
8 *
2,9 grs.
Rev. Victoria amb trofeus

* Aquesta equivalència s'estableix al desaparèixer el quinari, prenent d'aquest el seu nom.

 


ALT IMPERI

 

BRONZE (coure)
ORICALC (llautó)
Pes teòric
Equivalencia
Pes teòric
Equivalencia amb la serie de coure
SESTERCI
54,5 grs.
4
27,2 grs.
2
DUPONDI
27,2 grs.
2
13,6 grs.
2.
AS
13,6 grs.
1
6,8 grs.
1
SEMIS
6,8 grs.
1/2
3,4 grs
1/2
CUADRANT
4 grs.
1/4
1.7 grs.
1/4

 

PLATA
Pes teòric
Observacions
Equivalencia en asos
DENARI*
3,9 grs.
Bust nu o llorejat
16
QUINARI
1,95 grs
Similar
8
ANTONINIA
5,45 grs.
Bust radiat
1/60 lliura romana

* DESAPAREIX COM A TAL CAP A L'ANY 260 a.C.

OR
Pes teòric
Equivalencias en denaris en temps d'Octavi
Equivalencias en denaris en temps de Caracalla
AUREO
8,10 grs.
25
20
QUINARI
4,05 grs.
12,5
10

 


DIFERÈNCIES GENERALS ENTRE ENCUNYACIONS

CONSULARS I IMPERIALS

 

ENCUNYACIONS CONSULARS
ENCUNYACIONS IMPERIALS
En l'anvers, caps de divinitats.
En l'anvers, caps d'emperadors (o de les seves dones)
En el revers, temes variats al·legòrics a les familias consulars.
En el revers, temes sobre divinitats, al-legories, monuments, etc.
En l'anvers, prácticament ninguna llegenda.
En l'anvers, llegenda amb el nom de l'emperador (o la seva dona) i els seus titols.
En el revers, llegendes abreujades normalment, sobre famílies consulars.
En el revers, llegenda al·lusiva a divinitats, aclamacions imperials,o consulars, figuren les lletres S.C. (Senatus Consulto).
En bronze, pràcticament, totes porten en el anv. el cap de Jano i en el rev. una proa de vaixell.
En bronze, pràcticament, totes porten en el anv. el cap de l'emperador (o la seva dona) i en rev. motius sobre divinitats, al·legories, monuments, etc.