La moneda romana en l'època de la república, és potser la que aporta aspectes més interessants des del punt de vista històric-social, en comparació de les monedes emeses en altres èpoques.

La República va durar gairebé tres segles, per la qual cosa els diferents períodes queden perfectament marcats pels tipus que apareixen en els anversos i reversos de les monedes.

Les monedes de bronze del principi fan totes al·lusió a les divinitats que els romans adoraven.

En l'anvers de l'As, apareix lo cap de Jano Bifront.

El Semis porta la cara de Júpiter.

El Triens, el cap de Roma.

El Quadrans, el cap d'Hèrcules.

El Sextans, lo cap de Mercuri

L'Unça, lo cap de Bellona.

En el seu revers, totes aquestes monedes porten la proa d'una nau, símbol de l'expansió marítima de Roma.

La Història llegendària de Roma apareix en denaris amb motius molt significatius com la Lloba i els Bessons, la llegenda de Tarpeya, el rapte de les Sabines, els déus germans, els Dioscurs, que es van posar a costat dels romans, ajudant així en la victòria, en la batalla que va tenir lloc al costat del llac Regilo, i que van aparèixer posteriorment a la plaça pública de Roma, per anunciar al poble la bona nova.

Efígies imaginàries dels Reis de Roma, com Ancus Marcius, Regulus, Numa Pompilio, Quirius. Altres tipus fan referència a situacions, com les guerres, 92 - 98 a. C., amb denaris que incloïen Itàlia en les seves inscripcions, o noms de caps militars, vencedors de batalles o en reconeixement per la consecució d'aliances.

Certes monedes ens ofereixen les més pintoresques anècdotes: un dromedari apareix al costat de Aretas, altres ens ofereixen monuments, com l'aqüeducte de Anco Marcio, o el temple de Vesta; o estàtues diverses com la del dictador Sila o la de M. Aemilius Lepidus, erigida per la seva victòria enfront dels Ligurios.

També esporàdicament, ofereixen retrats de grans homes de la seva època com Corneli Blasio, Caelius Caldus, el tribú Servius Sulpicius Rufus, el cònsol Claudius Marcelus, o la Vestal Aemilia Lepida; i fins i tot de presoners il·lustres com Yugurta o Baala.

D'una altra part, apareixen figures femenines que representen a zones annexionades com províncies, són Hispània, Àfrica, Àsia. També divinitats personificades com el Geni del poble Romà, la Llibertat, la Salut, la Concòrdia, etc.

A més es poden relacionar imatges amb fets ocorreguts; Diana la divinitat de la caça, conduint una biga representa la lliga Llatina contra Anibal; mentres que la Victòria volant sobre els Dioscuros és una al·legoria al final de la primera guerra Púnica.

Resumint: durant un segle, el Denari no canvia el tipus d'imatges de divinitats, però cap a l'any 134 a.C. els monetaris comencen l'encunyació de monedes que, en revers, porten referències d'alguna anècdota seva o de la seva família. Si primer va ser una inicial o un anagrama particular, després va ser el nom i com tipus algun succés històric, llegenda o faula relacionada amb algun membre de la seva família.

S'ha de tenir en compte que aquestes famílies eren molt antigues; algunes d'elles descendents dels primers reis, i altres eren considerades parents de grans hérores i fins i tot de certes divinitats, o així ho pretenien.

Fins a Juli César, apareix sempre la cara d'algun personatge en l'anvers, i el revers segueix representant una divinitat o al·legoria.

Posteriorment, en l'Imperi, l'anvers queda reservat per a l'emperador o altres membres de la família imperial, continuant la norma de reservar el revers per a la representació d'alguna divinitat o tipus propagandístics del "bon fer" de l'emperador de torn.

La conclusió final és que aquest període de la República Romana en les seves monedes ofereix una sèrie d'atractius de gran interès per a un seguiment de la Història Romana.

 

EVOLUCIÓ MONETÀRIA.

PERÍODES.

La primera moneda que s'emet a Roma es remunta al segle IV a.C., era l'As Libral, que pesava una lliura romana, presa de la grega (327,40 grams) malgrat la lliura llatina de pes 273 grams.

L'As Libral, era de bronze i de manera lenticular, va tenir els seus divisors que van ser el Semis, mig As i de pes 6 unces; el Triens, un terç d'As, i de pes 4 unces; el Quadrans, un quart d'As, i de pes 3 unces; el Sextans, un sisè d'As, pes 2 unces i l'Unça que era la dotzena part de l'As.

Cada moneda portava una marca monetària que indicava el seu valor.

Centrant-nos en la República Romana i parlant del sistema monetari, és molt interessant diferenciar clarament diversos períodes .

Període I 269 - 222 a.C. PRE-DENARI

PRIMERA EMISSIÓ 269 a 242 a.C.

Didracma moneda de plata i associada amb monedes de bronze, principalment del Sud d'Itàlia, amb característiques gregues, tant en estil com en fabricació.

Diversos tipus i pesos.

a) Cap de Mart i en revers una cap de cavall; pes aproximat entre 6,9 i 7,6 grams.

b) Cap de Apolo i en revers cavall al galop; pes entre 6,8 i 7,3 grams.

c) Cap de Hércules i en revers lloba i bessons de pes entre 6,9 i 7,3 grams.

Petits bronzes amb llegenda Romano.

Aes Grave basat, quant al pes, en la lliura italiana de 341 grams.

La moneda de bronze sembla que era una clara divisió del Didracma, encara que la divisió no ens sigui del tot coneguda. Tot i així, sembla probable que en el Sud d'Itàlia la relació entre plata i bronze podia ser d'1:120.

SEGONA EMISSIÓ 241 a 22 a.C.

Didracma. Disminueix el pes de la plata, però segueix relacionat amb les monedes de bronze. Canvien lleugerament els tipus.

a) Cap de Diana i en revers una Victoria amb llegenda Romano.

b) Cap de Mart jove, en el revers caball i llegenda Roma. Altres tipus només amb cap de cavall però la mateixa llegenda.

c) Cap d'Apolo i en revers caball i llegenda Roma.

Petits bronzes, ara amb llegenda Roma.

Aes Grave de pes 325,4 grams i basat en la lliura romana.

 

Període II 222 - 187 a.C. UNIFICACIÓ DE LA MONEDA

De 222 a 205 a.C.

Quadrigat. És possible que fora una còpia de les Dracmes gregues, però amb motius propis, tal com el bust d'Hèrcules, Mart, Apolo en anvers, a la vegada que apareixen divisors.

Mig-Quadrigat. Am l'equivalència a una Didracma.

De 205 a 195 a.C.

Victoriat. Conseqüència de la disminució del pes de l'As, a la vegada que el quadrigat pateix una reducció de pes i una progressiva devaluació.

a) Victoriat amb pes de 3,4 grams.

b) Mig Victoriat amb 1,7 grams de pes.

De 195 a 187 a.C.

Denari. El finançament de la Segona Guerra Púnica va provocar una forta devaluació del quadrigat que a l'estar basat en la plata i ser encara forta la relació d'aquesta amb el bronze, es va fer inevitable la reducció de l'As.

El prestigi de la moneda romana es va intentar salvar amb l'aparició del victoriat amb igual pes que el desaparegut mig-quadrigat.

En aquesta difícil situació monetària es dóna entrada al Denari en 187 a.C.

Període III 187 - 155 a.C. REORGANITZACIÓ DE LA MONEDA.

El període s'inicia amb la creació del Denari, resultat d'una practica i experiència de 80 anys d'encunyacions numismàtiques, que donaran a Roma un sistema monetari adequat a les necessitats comercials tant a l'interior, com a l'exterior.

MONEDES DE PLATA.

DENOMINACIONS I PESOS.

Denari marca X 10 asos 4,54 grams.

Quinario marca V 5 asos 2,3 grams.

Victoriat sense marca 15/2 asos 3,4 grams.

Sesterci marca IIS 2 1/2 asos 1,1 grams.

MONEDES DE BRONZE.

As amb pes de 54,6 grams i en proporció de pes, des del Semis a Semiuncia.

Dextans (S...) 10 unces.

Quincunx (...) 5 unces, amb una denominació no romana.

Període IV 155 - 120 a.C. CANVIS EN PLATA I BRONZE.

MONEDES DE PLATA.

DENOMINACIONS I PESOS.

Denari marca X, en 133 a.C. la marca passa a ser XVI, per la seva equivalència de 16 asos; després la marca és també X, monograma de XVI. El pes es redueix a 4 grams.

Victoriat. Amb pes de 2,3 grams. No s'encunya després del 150 a.C.

MONEDES DE BRONZE.

Es produeix una reducció uncial (135 a.C., arribant a no emetre's entre 133 i 108 a.C.). El seu pes 27,3 grams. Les divisions en proporció i a més apareix el

Dupondius (2 asos)

Dodrans (3/4 de as y marca s:.).

Període V 119 - 91 a.C. CANVIS MONETARIS.

MONEDES DE PLATA.

DENOMINACIONS I PESOS.

Denari. Equivalent a 16 asos, com el període anterior. Marca XVI i ocasionalment X.

Quinari. tornat a encunyar després de 97 a.C.

MONEDES DE BRONZE.

Revaloració de l'As, amb un pes superior a la uncia, sol emès després del 108 a.C.

És un període caracteritzat per l'ampliació de Secas, on la novetat més clara és l'aparició dels denaris dentats o "serrati".

Període VI 90 - 79 a.C. GUERRA SOCIAL, MEDALLES DENTADES.

Cap al temps de la Guerra Social fins a la mort de Sila, ocorren importants successos:

  • Emisions dels "anti-romans".
  • Les monedes de guerra de J. Silanus i L. Calpurnius Piso.
  • La revisió de les monedes dentades (83 a.C.).
  • Emisions militars a les Gal-lies i Hispania, i aureos emesos per Sila a Grecia i l'Asia Menor (85-80 a.C.).

Període VII 78 - 55 a.C. ESTABILITAT MONETÀRIA.

Aquest període es caracteritza per no patir canvis en el sistema monetari. Artísticament les monedes ofereixen una forta i evident influència grega.

Els anversos tenen un gran relleu.

Periode VIII 55 - 44 a.C. Pompeu - CESAR

Abraça part de les guerres en les Gal-lies i la guerra entre Pompeu i J. César fins a la mort de l'últim.



RESUM.

Periodes
Anys a.C.
Tema
I
269-222
Pre-denari
II
222-187
Unific. de la moneda
III
187-155
Reorgan. monetaria
IV
155-120
Camb. en plata i bronze
V
120-91
Variació de pes
VI
91-79
G. social m. dentades
VII
79-55
Estabilitat monetaria
VIII
55-44
Guerra Pompeu-César