III PART

 

PRINCIPAL REPÚBLICA ALT IMPERI
I PART
II PART  

 

Després del breu repassada que hem donat a algunes de les armes utilitzades per les tropes romanes i natives a la península ibèrica, en aquesta tercera part, anem a centrar-nos en les armes que apareixen en la numismàtica ibèrica., així com en altres símbols que a primera instància no estan relacionats amb l'ús militar ofensiu i/o defensiu pròpiament dit.

Així doncs, farem menció numismàtica sobre l'espasa i punyal, la llança, el pilum i el soliferrum, el casc i l'escut, la falç de guerra o falx, el venable, el bident i el trident, la doble destral o bipennis i finalment esmentarem la presència de símbols com les insígnies legionàries (signum) i la palma.

 

L' ESPASA I EL PUNYAL

 


Sumant totes les troballes que s'han produït fins ara quant a moneda ibèrica, trobem només tres tipus d'espases i un de punyal, bastant diferents uns d'altres.

 

L'espasa curta es pot veure ben definida en els denaris de Bascunes, com el de l'exemple, i generalment apareix ben recta en la major part dels exemplars trobats.

No obstant això, en escassos encunys presenta una lleugera curvatura que possiblement serveix per adaptar l'espasa a la pròpia curvatura del flam monetal.

Un cas diferent és el d'aquest denari de Bentian (seca de situació desconeguda, però que possiblement va estar ubicada al nord de Navarra), que com podem observar en la forma de l'espasa corba, aquesta no obeeix a la raó abans manifestada, encara que tampoc podem afirmar que es tracti d'una espasa tipus falcata, la qual té la seva inconfusible característica en la seva particular empunyadura, la qual, lògicament, no podem apreciar en les monedes.

 

En aquest ordre de coses, només podem afirmar que es tracta d'una espasa curta i lleugerament corbada de la qual no ens consta s'hagin trobat ni en les excavacions arqueològiques, ni es dóna ressenya a les fonts literàries de l'època. Quant a l'armament de les tribus del nord de la península no creiem que utilitzessin espases tipus a la gala de La Téne, ni de tipus falcata, ni les de tipologia antenada. Si ens limitem a l'espasa apareguda en les seves monedes, trobarem només aquesta, fins i tot en les encunyacions de bronze de les mateixes secas.

L'espasa falcata no apareix com element ofensiu del genet iber en cap moneda, si exceptuem el cas dubtós aquí exposat. D'altra banda, si que apareix aquesta arma en encunys on només es mostra en forma individualitzada.

Un exemple d'això ho tenim en les monedes que va encunyar Carisius en Emèrita Augusta com llegat pro-praetor de l'emperador August. en el revers que presentem a continuació podem observar una Victòria estant, mirant cap a la dreta, coronant un trofeu militar, sobre una pila d'armes, entre les quals s'aprecien la falcata i el punyal celtibèric, el qual només apareix també en monedes de Emèrita i en les emissions d'alguna seca militar relacionada amb Emèrita o amb les tropes allà estacionades.


El tipus de punyal curt i ample d'aquestes emissions, també apareix acompanyat del soliferrrum i la falcata en emissions de la mateixa seca en bronze i també en emissions realitzades per secas militars al nord de la península, ja que era moneda d'ús quotidià en les Legions V i X, que van ser les que van treballar en la fundació de colònia Emèrita Augusta.

Els punyals de full triangular no apareixen en les encunyacions ibèriques, ni tampoc els de tipus antenat. Això sembla demostrar que el típic punyal ibèric és el curt normal, amb un full d'uns 20 cm. de llarg.

 

LLANÇA, PILUM I SOLIFERRUM

 

Hi ha un problema que relaciona al pilum i a la llança i és que en la majoria dels casos, aquestes dues armes són molt difícils de distingir en les monedes. No així amb el soliferrum que sempre apareix amb unes característiques uniformes i ben diferenciades. Encara que molts paràmetres cal tenir en compte a l'examinar una moneda, entre ells el propi estat de conservació de la mateixa, apliquem un criteri a l'hora de distingir el pilum de la llança aplicant les descripcions que fins a nosaltres han arribat de les esmentades armes. Entenem doncs que el pilum està dividit en tres parts iguals i que apareixen ben distingibles en algunes encunyacions: la punta fèrria, el plançó ferri incrustat en la fusta i el propi pal de fusta.

 

 

En aquest denari de Bolskan veiem com l'arma es divideix en tres parts clarament diferenciades: la part del darrere acaba en un glòbul i és més gruixuda que la central, mentre que la punta és també més gruixuda, mostrant-nos així un genet empunyant un pilum. Aquestes monedes, més que mostrar la manera com els genets ibèrics utilitzaven la llança, feien d'aparador de les armes utilitzades per aquestes tropes auxiliars. Com en les monedes encunyades per Carisio a Emèrita que mostren trofeus i diverses armes utilitzades pels esmentats auxiliars ibèrics de les legions romanes.
Veiem en aquest denari de Turiasu que el genet porta en rest una llança. La podem distingir del pilum per la seva forma més gruixuda i uniforme, mostrant també un glòbul en la seva part del darrere. Quant a la cap, veiem que hi ha distincions, ja que en aquesta porta un casc de manera cònica amb ales eixamplades i aixafades que recorda a un petassos macedònic i que possiblement fora característic d'aquestes tropes auxiliars, mentre que en les anteriors es llueix el cap descobert i un pentinat de protecció característic dels guerrers celtibèrics respectivament.
Quant al soliferrum es tractava d'un arma de tipus ofensiu semblant a una llança, com podem apreciar en els tipus monetaris com l'exemple de l'esquerra, el qual es tracta d'una emissió de la seca d'Emèrita Augusta en la qual s'aprecia clarament aquesta arma. També hi ha emissions de Ikalgusken en les que apareix com a única arma portada pel genet, al costat de l'escut rodó. Però centrant-nos en la moneda d'Emèrita el seu anvers és el bust d'August, podem veure que es tracta d'un trofeu fet amb armes dels ibers, sens dubte procedents de les guerres càntabres relacionades, com ja hem dit anteriorment, amb la fundació de la pròpia ciutat. En ella podem apreciar que el trofeu està compost per un conjunt piramidal format per escuts rodons (caetras) i
diverses armes entre les quals destaquen un parell de soliferrum d'aguda punta i d'aproximadament un metre i mig de longitud empunyats per la figura superior, la qual també subjecta una caetra . Noti's que el parell soliferrum-caetra és indissoluble a tots els exemplars numismàtics coneguts fins avui, el que demostra que tant el soliferrum com la caetra eren armes d'ús comú entre els guerrers ibers i que s'utilitzaven en conjunt.
CASC I ESCUT
Podem fer una classificació quant als tipus de casc que apareixen en la moneda hispàno - romana. Aquests serien de tres tipus ben determinats: Per una costat tenim un de tipus rodó, el qual no té visera i acabat en glòbul. D'altra banda tenim el casc que ja hem descrit més dalt: cònic d'ampla visera, que com dèiem ens recorda al petassos macedònic. I finalment les característiques particulars del tercer es troben en la seva llarga cimera o plomall. A banda d'aquests tipus també trobem un casc amb màscara i cimera en un denari d'Emèrita del qual no tenim imatge i que és de tipus gal encara que fos usat per algunes de les tropes auxiliars en les legions en Hispània.

 

 

 

 

Podem veure en aquest denari de Sekobirikes al genet portant el casc amb cimera i llarg plomall.

 

 

 

 

En aquest denari de Nertobis apreciem el casc cònic amb àmplia visera.

 

 

 

Apreciem aquí el casc rodó sense visera i acabat en glòbul d'un denari de Belikiom.

També hem de parlar aquí de certs pentinats usats pels guerrers ibers, pensats per a un ús defensiu a manera de casc. L'ús del pèl recollit en un monyo de gruixudes trenes a la zona de la nuca, apareix en escasses monedes, però és un fet arqueològicament demostrat pels diverses troballes efectuades fins avui en pintures i ceràmica. Aquest pentinat estava pensat per esmorteir els cops.

L'escut petit o caetra, és el que a escuts es refereix, el que apareix amb aclaparador profusió en la moneda ibèrica i té una gran expansió en tallers de variada localització en la nostra geografia, encara que la major part de les monedes on apareixen van ser encunyades en la part meridional de la Península.

Posem aquí uns exemples:

 

 

FALX I VENABLE

 

La falç de guerra o falx apareix escassament en la moneda de bronze ibèrica i no es coneixen emissions en plata en les quals aparegui l'esmentada arma. En les monedes de bronze on apareix, es caracteritzen per un art molt bàrbar.

L'ús del falx sembla representatiu d'algunes tropes auxiliars, reclutades al nord i pertanyents a pobles o tribus de la vall alt del riu Ebre. La tosquedat de l'art en els anversos arriba extrems limitis en alguns tallers que van encunyar moneda en la qual apareixia aquesta arma i situats a la mateixa regió geogràfica. Els encunys de més qualitat els trobem en Oilaunicos i Turiaso.

Quant al venable es confon amb el soliferrum del qual ja hem parlat. El venable és un arma curta que pot arribar a confondre's amb una palma, però a diferència d'aquesta, el venable no es porta sobre l'espatlla. La seva forma és semblant a una palma, ja que va proveïda de barbes en sentit inclinat i la seva longitud hauria d'estar molt pròxima als 75 centímetres i era empunyada tal com una espasa. En el seu conjunt, aquesta arma llancívola s'assemblaria a una banderilla de les quals s'usen actualment en la lídia dels toros, poc però o menys tindria la mateixa longitud i les seves barbes havien de ser metàl·liques, encara que el que no hagin aparegut podria conduir-nos a pensar que les mateixes podrien haver estat d'un material perible, com la fusta endurida al foc.

L'únic taller que utilitza aquesta classe d'arma, com atribut del genet del revers, és el de Cueliocos. La semblança de l'anvers de les encunyacions d'aquesta seca amb les d'altres secas de la mateixa zona geogràfica que sempre utilitzen en els seus reversos armes de classe ofensiva i mai palmes ens acosten a les conclusions aquí exposades.

 

 

BIDENT I TRIDENT

 

Només en un dels tallers més llatinitzats de la Bètica trobem exemplars amb representacions de bident i trident, ja que de les dues maneres pot interpretar-se. Pel seu anvers, la moneda és d'època romana recent, amb cap galeat de Roma, o bé d'un guerrer semblant i, per tant, és molt dubtós que es tracti d'un arma ibèrica, semblant més possible que sigui simplement armament romà.

La peça és la següent:

As de Ventipo (Casariche, Sevilla). El guerrer en peu, amb casc d'ampla visera i llarg plomall a l'estil romà, porta un escut oblong i un llarg vident o trident, que amb la imatge que tenim no s'aprecia molt bé, que és de la mateixa altura que el guerrer i amb gruixuts eixamplaments en el astil en forma d'esferes o glòbuls. La mà del guerrer subjecta fortament l'arma per sota del segon glòbul que pot ser la subjecció del amentum (cinta de cuir per donar força al llançament) o simplement pogués ser un suport perquè no rellisqui l'arma a la mà del guerrer o també per poder donar-li més força al llançament.

 

 

 

BIPENNIS

 

No hi ha cap dubte de l'ús estès d'aquesta arma ofensiva per les tribus iberes, i la seva identificació com a tal doble destral apareix confirmada pel denari d'August amb la mateixa figuració. En aquest ordre de coses no és possible continuar confonent-lo amb un martell, com fan alguns comentaristes del tema.

Aquí reproduïm dos exemplars numismàtics amb aquesta classe d'arma. El primer, el denari d'August ja esmentat i el segon un denari de Arsaos. En totes les encunyacions d'aquest taller apareix la doble destral empunyada per la mà dreta del genet, que porta el cap descobert

i el pèl en trenes recollides en monyo, i sense una altra classe d'arma ja defensiva o ofensiva. La mida total del bipennis no havia de superar els 30 o 40 centimetros i les dues destrals laterals estan summament esquematitzades en els encunys d'aquestes secas, el que ha fet pensar a alguns comentaristes que es tracta de martells o arpons.

La primera moneda, el denari d'Emèrita, no té les armes en ell representades a escala, el que ens impedeix jutjar la seva mida original.

 

INSIGNIES LEGIONARIES

 

Descrivim aquí les insígnies legionàries encara que en veritat no siguin armes. I ho fem perquè entenem de summe interès fer un breu comentari sobre les mateixes i la seva presència en la moneda iber-romana. Simplement amb el fet de saber que gràcies a aquests simbols podem conèixer quines legions romanes van romandre a la nostra Peninsula i van desenvolupar un paper crucial en la fundació de diverses colònies.

D'altra banda, la simbologia numismàtica de les signa legionàries constitueixen un document gràfic de primer ordre i de la major importància per al seu estudi, ja que no devem oblidar que la moneda és una emissió oficial i, per això, no caben fantasias ni tampoc imperfeccions, que pot haver en altres monuments de supòsit valor arqueològic.

Les secas que van encunyar motius d'aquest tipus van ser Cartago-Nova, Ilici, Emèrita (en aquest cas són perfectament llegibles els numeros V i X de les dues legions fundadores), Caesar-Augusta ( aquí, en molts dels encunys apreciem els numeros IV, VAIG VEURE i X de les legions fundadores de Saragossa), Colònia Patricia, Acci (amb dubtes sobre les legions que la van fundar) i Itàlica.

La forma més habitual de representació de les signa legionàries en aquests cuños monetaris és per mitjà de l'àguila central i dos signa manipulars als costats. Però hi ha excepcions en moltes secas, desconeixent-se si tals nous agrupaments tindrien una significació precisa, o bé són simples motivacions del gust dels oficials del taller monetari. També es coneix el cas d'un genet, portador d'una àguila legionària.

Com a exemple d'aquestes monedes de les quals parlem, seguidament proposem dos imatges:

Denari d'August seca de Colonia Patricia
Semis póstum d'Augusto 2ª emisió de Colonia Ilici

 

 

PALMA

 

Les monedes ibèriques que el seu revers té al genet amb una palma recolzada en l'espatlla són les més abundants de tot el nord-Est ibèric, ja que la major part de les secas d'aquesta latitud ho van encunyar. No ocorre així en la Celtiberia i en la vall de l'Ebre més dalt de Celse. Si ben no hi ha dubte que no es tracta d'un arma, l'abundància de la seva encunyació ens impulsa a fer un breu comentari sobre aquesta figuració.

És molt difícil precisar que tipus de palma es tracta, ja que existeix una gran varietat en mida i forma en els encunys monetaris, però gràcies a aquesta mateixa figuració numismàtica, l'única font arqueològica que coneixem, el problema deu resumir-se entre el que és el margalló i el jonc. Plantes molt nombroses en tot el Llevant peninsular. No tenim dubta que es tracta d'una espècie Flabeliforme, però amb gruixudes fulles als costats, el que sembla coincidir amb el jonc en període de floració. El margalló (chamaerops humilis), com hem dit, també està molt present, però en regions més meridionals, on no apareixen tantes representacions del genet amb palma.

La significació d'aquest símbol podria estar dirigida preferentment a rememorar un victòria, o bé a una celebració de tipus religiós relacionada amb el culte a Apolo, o també al culte del panteó local adaptat al panteó romà. Hi ha una diferència significativa entre la palma sostinguda pel genet iber i la palma que s'encunya en monedes gregues i romanes. Un exemple ho tenim en els denaris encunyats per la família Minatia a Hispània, on apareix Pompeu Magna desembarcant d'un vaixell amb el tipus de palma romà, és a dir, amb fulles a totes la seva extensió, donant la mà a un personatge que és l'al·legoria d'Hispània, en peu o agenollada. La imatge mostra més aviat a un Pompeu conciliador que a un Pompeu victoriós d'una batalla. En canvi la palma que sosté el genet iber té fulles només en el seu extrem superior, quedant un llarg pal sense elles. Aquestes palmes, amb fulles a l'extrem únicament, eren molt utilitzades en les cerimònies de la lustratio (cerimònies dirigides a la naturalesa, de tipus agrícola, que suposem van haver de ser assimilades fàcilment pels pobles ibers donada la seva pròpia tendència religiosa cap al culte a la naturalesa). Així podríem afegir a la simbologia de la palma motivacions religioses.

 
Denari de Seikasa
 
 

 


 

 

 

CONSULTES

 

LAS ARMAS EN LA MONEDA IBERICA ..................................  (Antonio Manuel de Guadán). Editorial Cuadernos de Numismática.
DENARIOS Y QUINARIOS IBERICOS.......................................  (L. Villaronga). A.N.E.
DICCIONARIO DE CECAS Y PUEBLOS HISPÁNICOS..........  (Mª. Paz Garcia-Bellido y Cruces Blázquez). CSIC.

 

AGRAÏMENTS

 

TESORILLO www.tesorillo.com . Per algunes de les imatges que il·lustren aquest treball .

 

Copyright S.P.Q.R. MONETA