ANIBAL
 
 
CLICK
HOME

 

Any 216. Les tropes de Anibal ja han travessat els Alps i han derrotat a les temibles legions Romanes a Tesino, Trebia i Trasimeno. Els Romans, preocupats, però terriblement confiats, van decidir enfrontar-se a Anibal en Cannas. Per a això van reunir un impressionant exèrcit de 80.000 infants i 6.000 genets comandats pels cònsols Cayo Terencio Varrón i Lucio Emilio Paulo. Els cartaginesos s'oposaven amb 40.000 infants i 10.000 genets.

Els historiadors Tito Livio i Polibio indiquen que els cònsols van plantejar molt malament la batalla; el terreny els era clarament desfavorable i es van fiar exclusivament de l'enorme força de les seves legions i de les seves superioritat numèrica i van ignorar el perill de l'experimentada cavalleria númida, celta i ibera que acompanyaven a Anibal. Van pensar que només amb l'empenta de les seves vuit legions seria suficient perquè l'exèrcit de Anibal deixés d'existir.

Varrón es va situar a l'esquerra, al comandament de 4.800 genets de la cavalleria romana, mentre que Paulo ho va fer a la dreta, amb uns escassos 1.600 genets. Entre ells s'estenia una línia formada per les legions I, II, XII, XIII, XIV, XV, XVI i XVII. Enfront del desplegament romà, Aníbal va disposar una línia convexa formada per la part més feble del seu exercit, la infanteria lleugera ibera i celta. Anibal sabia que no podrien oposar-se a les legions romanes, però la seva idea era molt diferent i ha passat a ser un exemple d'estratègia militar que encara avui dia es continua estudiant en les acadèmies militars.

CLICK Y MUEVELO

El general cartaginès va reforçar els extrems d'aquesta línia amb la infanteria pesada africana, que impediria qualsevol intent romà d'embolicar la línia cartaginesa. A la seva esquerra 6.000 genets celtes i ibers, mandats per Asdrubal (germà de Anibal), s'enfrontarien a la reduïda força de Paulo. Mentrestant , els 4.000 númides del cap de la cavalleria cartaginesa, Maharbal, s'enfrontarien amb les forces de Varrón.

La infanteria cartaginesa va resistir l'atac de les legions, retrocedint lentament fins a convertir l'inicial desplegament convex en una concavitat en la qual se n'anaven acumulant cada vegada més legionaris, un embut mortal que tornava inútil la seva força. En les ales, la cavalleria de Asdrúbal va derrotar rapidament a la de Paulo, dispersant-la, mentre els genets de Maharbal acorralaven als de Varrón. Els homes de Asdrúbal van atacar per la rereguarda a la cavalleria romana, derrotant-la. Llavors, units als genets que comandava Maharbal, van ocupar la rereguarda de les legions que, en el seu cec impuls cap endavant, havien passat de llarg de la infanteria pesada cartaginesa que ara els atacava pels flancs. El resultat és que ara les legions romanes tenien a la infanteria cartaginesa estrenyen-los, a la cavalleria cartaginesa atacant-los per la rereguarda i a la infanteria pesada púnica atacant-los pels flancs.

Completament envoltats, l'exèrcit romà va ser exterminat al llarg de tota la jornada. Els cartaginesos no van pensar a fer presoners i els romans no es van rendir en massa. Varrón va escapar, però Paulo, els cuestors dels dos cònsols, vint-i-nou tribuns militars i vuitanta patricis amb rang senatorial es comptaven entre els morts. El desastre va ser tan gran que la sisena part del total d'homes que Roma tenia en armes en tots els fronts de les seves guerres van morir en un sol dia. Le restaven a Roma dues legions en la pròpia ciutat, la XX i la XXI, i dues altres en la vall del Po (XVIII i XIX); la resta es trobava en Hispània, Sicília i Sardenya. Per part seva, Anibal havia perdut uns 8.000 homes, la majoria pertanyents a la infanteria celta.

A boca de nit, uns 50.000 cadavers cobrien el camp de batalla. L'exercit romà havia deixat d'existir i el mite de la imbatibilitat de Anibal va arribar el seu apogeu. Al l'endemà, el seu lloctinent Maharbal le va instar a dirigir-se cap a Roma aprofitant la inèrcia de la victòria i que la ciutat estava només defensada pels seus ciutadans, però no pels seus ejercits. Els mitjans romans eren tan escassos que van haver de recórrer a la formació de dues noves legions integrades per esclaus comprats als seus amos i deutors trets de les presons, als quals va caler equipar a corre-cuita amb les armes dels temples, botins d'anteriors campanyes. Molt poc per oposar -se a un exèrcit embravit per un triomf sense parangó.

Però aquí neix un dels majors enigmes de la història: Anibal no es va atrevir a marxar contra la indefensa Roma. Potser els seus 40.000 homes que tenia aptes per al combat no podien iniciar un atac directe contra una ciutat de 300.000 habitants, però sí per bloquejar-la i forçar-la a negociar quan la fam comencés a causar estralls, o esperar que, en un intent de desbloquejar-la, l'exèrcit romà presentés de nou combat amb forces disminuïdes patint, probablement, una derrota que posés terme a la guerra i que hagués canviat la història. Al no fer-ho, va perdre la seva gran oportunitat i els romans no le van concedir ja una altra.

Però la batalla de Cannas va passar a la història com un model d'estratègia militar i de com un exercit ben dirigit podria derrotar oponents superiors i més poderosos. Anibal ha passat a la història com un dels generals més brillants i la seva estratègia ha estat imitada al llarg de la història.