Article aparegut en AULA de El Mundo. Juny 2003.

 

NUMISMÁTICA

L'art de col·leccionar monedes

Antigues, modernes, espanyoles, gregues, romanes... Hi ha monedes per a tots els gustos i per a tot tipus de col·leccionistes. La Numismàtica té una gran quantitat d'adeptes en el nostre país que troben en aquests metalls gairebé ‘preciosos' una forma de conèixer la història, l'art i l'evolució de l'home. Aquí et presentem alguns consells d'experts, si vols iniciar-te en aquest món

OLGA MAGISTRIS LÓPEZ

Col·leccionar monedes no és tan car, ni tan classista com sembla. La Numismàtica (ciència que tracta del coneixement de les monedes i les medalles) pot estar a l'abast de qualsevol que tingui interès per aquests metalls gairebé preciosos.

De fet, es poden adquirir monedes des de cinc euros, com els nomenats bellons àrabs, passant pels 30 dels denaris romans, fins als 280.000 de la nomenada quatre excel·lents dels Reis Catòlics. Per cert, és la més cara d'Espanya i es va vendre en una subhasta, a Madrid.

El preu d'una moneda s'estableix per la raresa, l'estat de conservació en el qual es trobi i per la demanda. “Per molt rara que sigui, si ningú la vol, el seu preu baixa”, explica Jesús Vico, col·leccionista professional. Això no ocorre amb les gregues i romanes o les encunyades des del segle XV fins als nostres dies, que poden arribar a preus molt alts.

“Tot això cal tenir-lo molt clar abans de començar qualsevol col·lecció i, sobretot, és necessari “definir el tipus de moneda que es vol, antiga o moderna”, explica Vico. “Només a Espanya hi ha 28.000 distintes i, clar, no es poden col·leccionar totes”, afegeix.

Una vegada en el nostre poder, la moneda deu ser classificada seguint algunes pautes. En primer lloc, cal llegir-la i després, identificar-la. Si és moderna, en ella figuraran totes les dades necessàries: el país d'origen, l'any, etcètera. Però si és antiga, caldrà recórrer als llibres.

No hi cal tenir coneixements d'Història per a dedicar-se al col-leccionisme de monedes, perquè en el nostre país existeix una de les millors bibliografies sobre el tema, que es renova cada any. “Jo mateix he de consultar desenes de volums al dia cada vegada que adquireixo alguna”, comenta el col·leccionista.

Per cert, segons Enrique Rubio Santos de l'Associació Numismàtica Espanyola, “les monedes d'una col·lecció mai es netegen, encara que existeixen algunes excepcions”. No obstant això, “quan no queda més remei i segueix romanent bruta, és millor deixar-la perquè podria espatllar-se”, afegeix aquest afeccionat.

En total, a Espanya existeixen al voltant de 4.000 col·leccionistes de monedes antigues i diversos milers més de moderna, que és la més generalitzada entre els col·leccionistes.

La moneda: un invent que va revolucionar l'economia

Va ocórrer en l'any 700 abans de Crist, en l'antic regne de Brega (actual Turquia), que a un senyor de nom Sardys se li va ocórrer estampar un segell sobre un tros de metall que va extreure del riu Patolo. El metall en qüestió era un gra d'una barreja natural d'or i plata i el segell, el rostre d'un lleó. Doncs bé, aquella primera moneda de seguida es va fer de curs legal i es va començar a utilitzar com canvi de mercaderies. A poc a poc, va substituir a la barata.

A partir d'aquest moment, la moneda va començar a guanyar adeptes i a transformar l'economia mundial. Però va ser durant l'Imperi Grec que comença a expandir-se la seva utilització per totes les cultures del món. Així va arribar a Espanya. A l'any 210 abans de Crist, en el poble de Roses (Girona), -llavors colònia grega- es va encunyar la primera moneda. En l'anvers s'havia estampat un cap femení i en el revers, una rosa vista des de dalt.

Algunes d'aquestes monedes encara poden veure's avui dia en mans de col·leccionistes molt especialitzats o en algun que altre museu. La veritat és que la circulació de monedes de col·lecció en el nostre país, ja siguin antigues, ja modernes, és important i, algunes de les peces són fàcils d'aconseguir.

¿Els llocs més comuns on es poden trobar? En botigues especialitzades de venda directa o bé en els famosos mercats dominicals, encara que segons tots els experts, no és el més aconsellable.