REPÚBLICA I PRE-IMPERI

Va ser durant la Segona Guerra Púnica quan la República romana va haver de mantenir diversos teatres bèl·lics lluny de la Urbs. Això va obligar al Senat a buscar mitjans per a la fabricació de moneda fora de la seca de Roma, el que li duria a produir emissions de tipus militar en les mateixes zones en conflicte. Encara que fora de Roma, aquestes emissions militars van tenir característiques i topologia iguals a les de la seca de Roma. Aquesta circumstància es donaria en diversos llocs d'Itàlia, en les illes de Sardenya i Sicília i a Hispania on, en aquesta última, es va utilitzar una seca ja existent: Emporiton (Empúries, província de Girona). Una vegada va acabar la guerra amb la victòria de Roma sobre Carthago, la producció monetària tornaria a ser centralitzada a Roma molt a pesar de la política expansionista del Senat fora de la península Itàlica, el que suposaria moviments de tropes i enfrontaments lluny de la Urbs. És possible que només hagués una excepció a aquesta afirmació: Segons Crawford va haver una emissió de denaris realitzada a Narbona i datada sobre el 118 a. de C.

CARACTERÍSTIQUES

Durant el segle II a. de C. el numerari romà sofriria molt poques variacions. Quant al bronze, la unitat de referència seria l'As, mentre que per a la plata la unitat bàsica seria el denari i el victoriat, encara que aquest ultim cada vegada mes marginat, fins que cap a finals del segle II a. de C. deixaria d'encunyar-se. Els dissenys en les monedes seguirien la tendència que es mantenia des de l'ultim quart del segle III a. de C. encara que els denaris a poc a poc anirien modificant-se: Després d'una llarga etapa en la qual els tipus eren de característiques públiques, amb el cap de Roma galeada en l'anvers i els Dioscuros o les Victòries en bigas o cuadrigas en els reversos , passat el primer cuart del segle II, els tresviri monetals (magistrats encarregats de la fabricació de moneda) anirien modificant les tipologies introduint novetats amb tendència propagandística de tipus familiar i en els quals al final s'ometria l'esment a la República , .

 
ACILIA 125 a.C. (CR271/1)
CORNELIA 1 151 a.C. CR 205/1 MARCIA 1 148 a.C. SYD 396
  CASSIA 10 60 a.C. CR 413/1 VIVIA 18 55 a.C. CR 449/1a LICINIA 23 55 a.C. CR 430/1

A través del segle II a. de C. les monedes que van arribar a la península hispànica procedien de la seca de Roma. Això faria que el numerari romà es barregés a poc a poc amb la moneda local que era encunyada pels tallers que anaven sorgint en les zones d'economia mes activa. Les primeres monedes romanes arribades eren sobretot de bronze, per mes tard adquirir important presencia els denaris de plata, que en els tresors de final del segle II i principi del I a. de C. apareixen amb profusió. A través del segle II a. de C. les monedes que van arribar a la península hispànica procedien de la seca de Roma. Això faria que el numerari romà es barregés a poc a poc amb la moneda local que era encunyada pels tallers que anaven sorgint en les zones d'economia mes activa. Les primeres monedes romanes arribades eren sobretot de bronze, per mes tard adquirir important presencia els denaris de plata, que en els tresors de final del segle II i principi del I a. de C. apareixen amb profusió.

En aquests tresors trobats principalment en la zona costanera del N.E. de la província Citerior i també a la vall del Guadalquivir, s'ha documentat la presència de denaris romans juntament amb plata encunyada a la península, encara que els percentatges varien molt d'una zona a una altra. Per exemple, cap al nord de la Citerior vam trobar denaris romans al costat de numerari ibèric i dracmes gregues procedents de la colònia emporitana. Quant mes al sud, mes notem l'increment paulatí de la presència dels denaris romans. A la província Ulterior on no es va encunyar plata, el denari romà serà el protagonista, tant així que en algunes troballes podem comprovar que el denari romà és l'únic numerari present, salvat en poques excepcions com per exemple en un tresor trobat a Granada els elements del qual eren tots de plata ibèrica.

A principis del segle I a. de C. la República es veurà embolicada en les nomenades Guerres Socials. Las divisions internes van enfrontar als partits dels optimates i els demòcrates encapçalats per Sila i Mario respectivament. El govern republicà es vora agitat per interessos d'ambdós partits i per les influències de personatges ambiciosos tant a nivell polític com militar que farà que el Senat vagi cedint poder en favor d'aquests interessos. Tota aquesta situació tindrà gran influència en la producció monetària que, al llarg d'aquest segle va perdre l'estabilitat del segle anterior, produint-se fenòmens importants com el cessament en l'emissió del bronze en la seca de Roma al costat d'una intensificació en la producció de denaris augmentant la seva àrea de circulació, sobretot durant les Guerres Socials i Civils causats pel fort increment en les despeses militars i a l'inevitable augment dels preus.

En aquesta nova situació, la República tornarà a realitzar fora de la capital emissions militars, que també coneixem com provincials o imperials. És a dir, són encunyacions fetes en les zones on havia conflicte armat entre les legions romanes i els seus enemics, pels generals al comandament als quals el Senat havia concedit un imperium militar. La iconografia d'aquest numerari va ser molt diferent de la que s'havia utilitzat durant la segona Guerra Púnica, quan tant les emissions fetes a Roma com en el camp de batalla tenien idèntics dissenys. En el segle I a. de C. en un marc on els triunvirs monetaris podien escollir els seus dissenys, els generals amb imperium podien escollir les iconografies d'acord als seus interessos personals o amb els dels seus lugartenients, que controlarien la producció de les emissions, sobretot els cuestors com responsables de les finances.

Les monedes militars no duen esment algun sobre el lloc on han estat encunyades. Això provoca que els estudiosos no es posin en ocasions d'acord sobre la procedència d'algunes emissions, si de la capital o fora d'ella. En ocasions això es fa molt difícil a causa de la rapidesa amb la qual es movien les unitats militars.

 
L'inici de les emissions militars del segle I a. de C. cal situar-lo lluny de Hispania, mes concretament en Orient. L'any 88 a. de C. Mitridates, el rei del Ponto, incita una rebel·lió contra Roma i el Senat concedeix a Sila, del partit optimate, el imperium militar per a enfrontar-se en Orient a aquest rei, cosa que provocarà importants emissions monetàries. Mentre, en la capital, es produeix una autèntica guerra civil entre defensors del partit optimat i demòcrata, que va acabar quan Sila va tornar a Roma i va derrotar als populars, iniciant un període dictatorial que va durar fins al 79 a.C.Així es va produir una forta divisió en la societat romana que, per descomptat, va afectar de manera important a les províncies, on van tenir lloc importants conflictes entre partidaris de Sila i els defensors de la democràcia. Entre els anys 82 i 80 a. de C. va haver lluites a Sicília i Àfrica que van acabar amb la derrota dels populars, mentre que en Hispania Sertorio s'enfrontava als exèrcits enviats per Sila..

GUERRES SERTORIANES

 

En l'any 83 a. de C., Quinto Sertorio, partidari dels demòcrates i antic col·lega de Mario, havia estat nomenat propretor de la Hispania Citerior. Ràpidament Sertorio va assolir una gran popularitat a través de certes reformes socials que aconseguirien millorar la vida dels hispans, i quan a Roma va aparèixer Sila i la seva cruel dictadura ell es va proclamar defensor de la democràcia, usant Hispania com base des d'on lluitar contra els opressors. Aquesta actitud li convertiria en objectiu numero un a eliminar pels optimates, els quals van començar per proscriure'l de la República, la qual cosa seria la causa d'un llarg període de lluites a Hispania entre els partidaris de Sila i Sertorio, que va provocar el fort augment de tropes romanes a la península. Durant aquest conflicte els responsables de les legions enviades per Roma realitzarien diverses emissions militars, però no així Sertorio. Aquest mai encunyaria moneda al seu nom, el que sembla indicar el respecte que sentia cap a les institucions romanes, servint-se probablement del denari ibèric .

Per a combatre a Sertorio, a la fi del 82 a. de C. Sila va enviar a Hispania com procónsul de les dues províncies a Cayo Annio Lusco, el qual va arribar a la península amb un gran exercit, aconseguint aviat que Sertorio es veiés obligat a retirar-se a Mauritània. Durant aquestes campanyes Annio encunyaria denaris amb els seus cuestors L. Fabio i C. Tarquitio. En aquest ordre de coses cal dir que hi ha controvèrsia a l'hora d'assignar les emissions a aquests cuestors, ja que hi ha opinions d'autors que s'inclinen a pensar que hagués estat molt rar que C. Annio tingués dos cuestors, cosa poc usual. D'altra banda hi ha opinions que afirmen el fet que C. Annio va distribuir als seus dos cuestors entre les províncies Citerior i Ulterior. De C. Tarquitio es diu que va encunyar durant el desplaçament de les tropes en el nord d'Itàlia i que va ser L. Fabio el qual va realitzar les encunyacions en Hispania. Això ultim es veu confirmat per la quantitat de monedes trovades d'aquest últim a la península, cosa que donaria la raó als que afirmen que a Hispania solament va encunyar L. Fabio.

La iconografia i epigrafía d'aquests denaris, els emesos per C. Annio Lusco mostren en l'anvers un cap femení, en el qual alguns autors veuen a "Anna Perenna", recordant el culte de la gens Annia per aquesta divinitat. En les epigrafíes a més de la magistratura de procónsul. PROCOS, apareix la fórmula EX S(enatus) C(onsulto), d'ús freqüent en les emissions militars, i que ve a dir de forma explicita que aquesta emissió està confirmada pel senat romà i està sota la jurisdicció de la República de Roma. Com tipus de revers trobem les al·legories als triomfs militars aconseguits, com són victòries conduint bigas o cuadrigas, acompanyades dels noms dels cuestors L. Fabio i C. Tarquitio.

Quant a Sertorio, va romandre fora de Hispania fins a l'any 80 a. de C., però poc després es convertiria en director de les incursions dels lusitans contra Roma i així va assolir apoderar-se d'un bast territori peninsular. Davant aquesta resposta de Sertorio, Sila decideix nomenar a Q. Cecilio Metelo procónsul de la Hispania Ulterior on va arribar amb dues legions sobre l'any 79 a. de C. AL principi Quinto Cecilio Metelo va aconseguir algunes victòries, però aviat Sertorio, millor coneixedor d'aquestes terres i havent après dels pobles Celtíbers la tàctica de l'escamot, va imposar la seva autoritat i va aconseguir dominar la major part del territori, establint la capital "de la nova Roma" en Osca, la íbera Bolscan, on fundaria un Senat alternatiu al de Roma.

A l'any 77 a. de C. C. Metelo va realitzar una emissió de denaris al seu nom, amb la inscripció Q(uintus) C(aecilius) M(etellus) P(ius) I(mperator) o simplement IMPER, amb un cap de Pietas en l'anvers al·ludint al seu cognomen .
 

Aquests denaris que veiem aquí són, segons Crawfrod, de procedència itàlica doncs segons les troballes deuen relacionar-se amb les lluites que Metelo va sostenir per a Sila en el nord d'Itàlia, qüestió aquesta que es confirma donada la raresa de les troballes en tresors hispans.

Després de tant batallar contra l'esmunyedís Sertorio, les legions de Metelo mereixien un descans i el Senat l'hi va concedir retirant a Metelo i posant en el seu lloc al jove i prestigiós militar Cn. Pompeu. Seguiran anys d'intens conflicte fins que les tropes consulars adquireixen gran avantatge sobre les de Sertorio, el qual és assassinat a Osca l'any 72 a. de C. Mort Sertorio Hispania queda en poc temps dominada i Pompeu i Metelo regressen a Roma. Durant les seves campanyes a la península ibèrica Pompeu no va encunyar moneda amb el seu nom, però si va ser encunyada pel seu cuestor Cn. Cornelio Lentulo.
 

Aquests denaris que Crawford data entre els anys 76-75 a. de C. mostren, com podem veure a la fig. 5, an l'anvers un bust masculí, el significat del qual ho deduïm a través de la llegenda: G (enius) P (opuli) R (omani), en la part superior del cap. An el revers s'aprecia un globus terrestre entre un ceptre i una corona de llorer i un timó, acompanyats per dues llegendes: la primera és el nom i la magistratura de Cornelio Lentulo abreujats: CN. LEN. Q., i la formula ja coneguda de: EX S C a banda i banda del globus. Hi ha altra variant de la mateixa moneda on apareix el nom abreujat del magistrat LENT.,i la formula CVR (ator) XVI (=denariorum) FL (andorum), a més de EX S C

D'aquesta manera podem veure que alguns generals que van manar les legions romanes, lluitant a favor de la causa optimate de Sila, van tenir el permís del Senat per a encunyar monedes de caràcter militar o imperial. Així ho indiquen les característiques de la seva epigrafía en algunes emissions i el context històric en que es van produir. No obstant això, no sempre és possible atribuir a una o altra zona en guerra el possible emplaçament de la seca, doncs encara no es tenen anàlisis minucioses sobre la seva incidència en tresors de Hispania, la península Itàlica o altres zones en conflicte bèl·lic, així com del seu volum en numero de peces i la seqüència dels seus encunys. També cal dir que les emissions militars, encara que van solucionar les despeses de la guerra, no van tenir massa incidència en la composició de la massa monetària del moment, com podem comprovar pel contingut de les troballes d'aquest període, que es concentren en la seva majoria en la vall mitja de l'Ebre, la Meseta Nord i la zona lusitana.

 

CESAR CONTRA POMPEU

 

Finalitzada la guerra contra Sertorio (veure GUERRES SERTORIANES), va haver a Hispania un període de relativa tranquil·litat, però no a Roma, on es continuava amb les intrigues polítiques, fins que en l'any 60 a. de C., va haver un acord privat entre Marco Licinio Craso, Julio César i Pompeu per a dominar el govern de la República. Entre els acords d'aquesta aliança, que va dur el nom de primer Triunvirat, havia la repartició de les províncies entre els tres, de tal forma que Craso va passar a governar la província de Síria, César es va ocupar de la Gàl·lia i Pompeu de Hispania. Després de la mort de Craso, conseqüència de la seva inesgotable cobdícia, les relacions entre els restants triunviros es van fer cada vegada mes difícils fins que en l'any 49 a. de C. comença la guerra civil. Pompeu va optar per dirigir-se a Grècia i César, amb el seu veterà exercit de la campanya de les Galias decideix atacar el feu Pompeyano en Hispania. César arriba a la península i sotmet als generals pompeyans en la batalla de Ilerda (la batalla va tenir lloc l'any 49 a. de C. al sud, molt a prop del que avui és la ciutat de Lleida). A l'any següent César guanyarà en Farsalia (Grècia) al gruix de la legions de Pompeu, que poc després moriria assassinat a Egipte. Durant aquests enfrontaments, César i Pompeu, ambdós amb un imperium aprovat pel senat faran un gran numero d'emissions militars. Durant les campanyes del 49 i el 48 a. de C. els llocs de producció anirien canviant a causa de els moviments ràpids de les legions i és probable que alguna emissió, o part d'ella, es fes a Hispania. César va fer importants emissions en plata, i alguna en or, amb molt poca varietat de tipus i gairebé sempre amb la mateixa inscripció CAESAR. Entre aquestes encunyacions volem destacar una gran emissió de denaris amb emblemes sacerdotals en l'anvers, i en el revers un elefant trepitjant a un drac i la llegenda CAESAR.

 

Aquesta emissió, atribuïda a la Gàl·lia, va ser la primera de les de caràcter militar de César i va encunyar un numero de peces extraordinari, que segons Crawford va anar de 750 encunys d'anvers i 833 de revers. Aquesta emissió va deure realitzar-se en diferents llocs a causa del ràpid desplaçament de les legions de César durant les primeres hostilitats contra Pompeu. Així, es pensa que una part de l'encunyació va poder fer-se en Hispania, sobretot en la campanya de Ilerda, que va concentrar gran numero de tropes en la zona, entre maig i agost del 49 a. de C.. Així ho corroboren les troballes d'ocultacions fetes en la zona. (molts legionaris, abans de la batalla enterraven el seu diner, per a no perdre'l.). Quant a la zona sud de Hispania i Lusitania les troballes són inferiors, encara que la presència d'aquest denari es farà palès significativament en aquestes zones en ocultacions fetes bastant mes tard.

Durant aquests enfrontaments, els pompeyans també realitzarien diverses emissions, de tipus mes variats que els de César i en elles s'inscriuen els noms de diversos lugartinents. L'atribució d'alguna d'aquestes emissions a la regió Hispana és difícil.


 

 

Dificil perquè hi ha diferències entre diversos autors, per exemple, mentre Babelon situa en la peninsula l'encunyació de denaris de Cn. Calpurnio Pis i M. Terencio Varrón, procuestors, Crawford pensa que aquests podrien haver-se encunyat a Grècia, just quan Pompeu donava els ultimos retocs estrategics i logistics a la batalla de Farsalia. Els dos procuestors van encunyar en nom del procónsul Pompeu amb MAGN PRO.COS. amb la seva signatura com responsables de l'emissió. Atès que aquestes emsions tenian un caracter molt reduït quant a volum, és dificil atribuir-les a determinada zona bèl·lica. De totes maneres i per a acabar direm que és remarcable el fet que aquests denaris esten absents en les troballes en la nostra peninsula, a escepció dels tres exemplars de Cn. Pis trobats a Llíria sobre els 954 exemplars estudiats fins a la data.

 

CESAR CONTRA ELS FILLS DE POMPEU

 

Quan va morir Pompeu, després de la batalla de Farsalia, César no va acabar la guerra, sinó que la va continuar en la persecució dels partidaris del seu enemic mort. Per a això es va desplaçar a Àfrica, on els pompeyans eren nombrosos i els va vèncer en la batalla de Tapso en l'any 46 a. de C. i mes tard ho va fer a Hispania, on es preparaven per a plantar-li cara els dos fills de Pompeu, Cneo i Sexto. El primer, Cneo, moriria poc després de la batalla de Munda (un paratge no localitzat encara prop de Corduba, l'actual Còrdoba), mentre fugia. Sexto, en canvi va reorganitzar les seves forces i va marxar a la Celtibérica on continuaria lluitant fins a poc després de la mort de César, en els idus de març de l'any 44 a. de C.

Ambdós bàndols van emetre moneda militar per a pagar a les seves tropes i les despeses derivades de la logística, però també plantegen problemes a l'hora d'atribuir el lloc on es van encunyar degut també al ràpid moviment de les legions i a la també ràpida successió dels esdeveniments, pel que no és d'estranyar que una mateixa emissió s'encunyés en diversos llocs llunyans entre si. De totes maneres cal dir que l'opinió general referent a això és que César va encunyar a Hispania els denaris que mostren el cap de Venus (la seva deessa familiar) i en el revers un trofeu entre dos captius i la inscripció CAESAR

 

Hi ha altra emissió amb els mateixos motius però amb el cap de Venus a dretes que s'atribueix a una seca Gal·la, no sabem fins quin punt això és possible donada la gran quantitat d'aquests denaris emesos a Hispania i que possiblement arribarien primer a la Gàl·lia i mes tard a la pròpia Itàlia.


Quant als fills de Pompeu també van manar encunyar denaris i asos, sobretot mitjançant el seu llegat propraetor M. Poblicio el seu procuestor M. Minacio Sabino, així com el seu llegat Epius. Quant a les iconografies són mes variades que les de César i apareixerà en bastants ocasions el bust del seu pare, Pompeu Magne i també una, la qual mostrem aquí a la fig. 8, que mostra una dona (representat l'al·legoria d'alguna ciutat hispana o a la mateixa Hispania?) donant la benvinguda i un palmell (símbol de la victòria) a Cneo Pompeu que està sobre un vaixell. La fémina també subjectant un escut i una parella de llances.

 

Les llegendes diuen en l'anvers M. POBLICI LEG PRO PR amb cap de Roma i en el revers CN. MAGNUS IMP

En definitiva i basant-nos en les troballes estudiades a la península, podem afirmar que César va produir les dues terceres parts del monetari militar total del conflicte, quedant així un terç del total per als pompeyans.

 

 

ELS CERETANS ES REBEL·LEN

 

La mort de César va tindre com a conseqüència immediata un període de conflictes dintre del Senat de la República Romana que es tornaria a resoldre a l'any 43 a. de C. amb altre triumvirat, aquesta vegada format per Marco Antonio, Octaviano i Lépido. Aquest ultim apartat poc després del poder. Així mateix, les relacions entre els dos triunvirs restants no van ser massa bones, fins al punt que M. Antonio va voler apoderar-se de l'herència de Octaviano, nebot de César i adoptat per ell.

Tots aquests problemes es van resoldre segons la més utilitzada practica romana d'aconseguir per la força de les armes allò que mes desitges. Així, Octaviano va vèncer en la batalla de Actium (punxeu aquí si desitgeu mes detalls sobre Octaviano). Des de l'any 43 al 31 a. de C. Octaviano i Marco Antonio farien encunyacions militars en els diversos teatres de la contesa: Itàlia, Gàl·lia Cisalpina i Transalpina, Àfrica i Orient, Hispania es quedaria fora. Però el fet únic que va provocar que es fessin amonetacions militars en aquesta època, abans de la conquesta de tota Hispania per part de Octavio, ja Augusto i emperador encobert sota el titul de princeps va ser la rebel·lió que van portar a terme els Ceretans, tribu assentada en la qual avui es diu comarca de la Cerdaña contra Roma. Però la rebel·lió va durar poc i els ceretans sotmesos per Cneo Domicio Calvino i annexionats al Conventus Tarragoní. Probablement, per a celebrar aquesta victòria de les legions es va fer una emissió de denaris cap a l'any 39 a. de C. i que la seva seca probablement va estar en Osca on Domicio Calvino tenia les seves casernes. Els denaris presenten en el seu anvers un cap masculí i la llegenda OSCA tot molt semblat als denaris ibèrics de Bolskan. An el revers es grava la llegenda DOM. COS. ITER. IMP. (Domicio Cònsol Itera (per segona vegada) Imperator (amb Imperium concedit pel senat)) i els símbols religiosos de sacerdot simpulum, aspergillum, securis i apex. D'aquest denari només s'han identificat 5 encunys de l'anvers i 4 del revers, pel que la seva producció va ser escassa