LES LEGIONS PER ORDRE CRONOLOGIC.-

TORNAR

Legions Consulars.

Aquestes no van formar part de cap exèrcit estable. Es creaven ràpidament quan la necessitat així ho requeria i eren dissoltes una vegada acabada la campanya.

I Germanica. Creada probablement per César. Va prendre part en la guerra civil del 69 d. de C. i va ser dissolta aquest mateix any per prendre partit amb els rebels, part de la legió es va recuperar i es va unir a la VII Galbiana per a crear la VII Gemina l'any 70 d. de C.

IX Hispana. Formada per César i dissolta en el 46 o 45 a. de C. i novament formada per Octavi en el 41 o 40 a. de C.. Va prendre part en la guerra contra Tacfarinas -cabdill africà dels mucsulamii que es va revelar contra Roma entre 17 i el 24 d. de C. Va participar en la invasió de Britània en el 43 d. de C. Va sofrir greus perdudes en la rebel·lió de Boudiccas -esposa de rei Prasutagus del Iceni, una tribu britànica que va viure prop de la ciutat moderna de Colchester durant l'època de l'emperador romà Neró i que es va revelar contra els romans els anys 60-61 d. de C.-. Va desaparèixer l'any 132 d.C, però el seu final és desconegut.

X Gemina. Formada a partir de dues legions l'any 59 a.C o un poc abans, reconstruïda l'any 44 a. de C. i unida a l'exèrcit de Octavi després de Actium. Va romandre lleial a l'emperador Domiciá en la revolta de Saturnino l'any 89 d. de C.

III Cyrenaica. Creada abans del 30 a.C per M. Aemilius Lepidus o Marc Antoni. Nom pres de la província on guanya la distinció. Va prendre part en la guerra contra els parts amb l'emperador Trajà en 115-117 d. de C.

VI Victrix. Va servir a César a Egipte i a August a Actium.


VII Macedonica. Creada el 59 a. de C. o un poc abans. Reconstruïda per Octavi en el 44 a. de C. Renombrada lleial -VII Claudia Pia Fidelis- per l'emperador Claudi en la revolta de Scribonianus, governador de Dalmacia. Va prendre part en la guerra civil del 69 d. de C. amb l'emperador Vespasià.

XII Fulminata. Creada per César en el 58 a. de C. Reconstruïda en el 44 o 43 a. de C. Va servir amb Marc Antoni a l'est. Va lluitar a Armènia i La Judea. Va prendre part en la fallida invasió d'Armènia en el 62 d. de C. i la legió va ser deshonrada davant els Parts per la capitulació a Rhandeia. Va lluitar en la guerra de La Judea i va poder haver perdut temporalment la seva àguila en la retirada de Jerusalem en el 66 d. de C. Va prendre part en les campanyes de Marc Aureli contra els Quadi -tribus germanes al nord del Danuvi, actual Txèquia, Eslovàquia, i sud d'Alemanya- en 170 d. de C.

VIII Augusta Mutinensis. Creada per César en el 59 a. de C. o un poc abans. Va lluitar en la Gàl·lia i en les guerres civils. Dissolta en el 46 a. de C. Reconstruïda per Octavi en el 44 a. de C. Reformada per aquest l'any 43 a. de C. Va lluitar victoriosament sota el comandament de l'emperador August. Va guanyar la seva distinció en Mutina -Mòdena, Itàlia- en el 43 a. de C.

XI Probablement creada per César en el 58 a. de C. i dissolta el 46 a. de C. Va romandre lleial a l'emperador Claudi en la revolta de Scribonianus, governador de Dalmacia -42 d. de C.-. Pel que va rebre el nom de Legio XI Claudia Pia Fidelis. Suport a Vespasià en la guerra civil el 69 d. de C. Va ajudar a suprimir la rebel·lió de Iulius Civilis el 70 d. de C. en Vindonissa -actual Suïssa-.

XII Creada per César el 58 a. de C. Dissolta el 46 a. de C.

XIII -després Gemina Pia Fidelis-. Creada per César el 57 a. de C. Dissolta el 46 a. de C. Reconstruïda per Octavio el 41 o 40 a. de C. Va prendre part amb Trajà en la segona guerra contra els Dacis i probablement també en la primera.

XIV -després legio XIV Gemina Martia Victrix- Creada per César el 57 a. de C. Dissolta entre el 46 al 25 a. de C. Va prendre part en la invasió de Britània el 43 d. de C. i en la supressió de la rebel·lió de Boudicca el 60-61 d. de C. Va participar en la campanya contra Iulius Civilis el 70 d. de C. Va donar la rebel·lió de Lucius Antonius Saturninus -comandant de les forces en Germania - el 89 d. de C. Una part va participar en les guerres en Dacia de l'emperador Trajà en 101-102 d. de C. i 105-106 d. de C.

VI Ferrata Fidelis. Creada per César el 52 a. de C. en la Gàl·lia Cisalpina. Reconstruïda el 44 a. de C. Va servir a Marc Antoni el 43 a.C i després a Octavi amb l'exercit estacionat a Síria. Va prendre part en la guerra civil del 69 d.C i va marxar com part de l'exercito Flavio sobre Itàlia. Va donar a l'emperador Septimi Sever contra Pescennius Níger -governador de Síria, nomenat emperador per les seves tropes en Antioquía després de la mort de l'altre emperador Pertinax 192-193 d. de C., i mort l'any 194 d. de C.-.

V Alaudae. Creada per César l'any 52 a. de C. amb homes de la Gàl·lia Transalpina. Reconstruïda per Marc Antoni en el 44 a. de C. Va perdre el seu estendard en la Gàl·lia l'any 17 a. de C. Va prendre part en la guerra civil del 69 d. de C. donant suport a l'emperador Viteli. Dissolta l'any 87 d. de C. per Domiciá.

III Gallica. Formada per César entre els anys 48-42 a. de C. Va lluitar en la guerra civil i en la Gàl·lia. També en la guerra civil del 69 d. de C. al costat de Vespasià. Degradada per sedició contra l'emperador Elagabalus -218-222 d. de C.- els anys 218 o 219 d. de C. però reconstruïda per l'emperador Sever Alexandre -222-235 d. de C.-

V Macedonica. Creada l'any 43 a. de C. o per Octavi els anys 41 o 40 a. de C. Va guanyar la seva distinció a Macedònia. Va lluitar en la guerra de La Judea en època de Vespasià. Va participar en la campanya contra els parts - 162-166 d. de C. - de l'altre emperador L. Verus -161-166 d. de C.-.

X Equestris - després legio X Gemina-. Era la favorita de César, i va ser creada per aquest l'any 59 a. de C. o un poc abans. Era el seu favorita, cridada així quan César en la seva lluita contra Ariovistus -rei germà dels Suebi, derrotat per César el 58 a. de C. en Alsacia Superior- va utilitzar soldats com cavalleria. Dissolta després de la rebel·lió contra Octavi abans que aquest fos emperador. Reconstruïda el 44 a. de C. per Augusto per a lluitar contra Marc Antoni en la guerra civil. Va romandre lleial a Domicià en la rebel·lió de Sartoninus l'any 89 d. de C.

X Fretensis. Creada per Octavi l'any 41 o 40 a. de C. Nomenada després de la batalla naval entre Octavi i Sexto Pompeyo en Frectum Siculum -estret de Messina, Itàlia-. Va lluitar en la guerra de La Judea.

XV. Creada per César y dissolta el 46 a.C.

IV Macedonica. Creada per César el 48 a. de C. Va guanyar el seu nom a Macedònia. Va participar en la guerra civil del 69 d. de C. Tornada a nomenar per Vespasià amb el nom de Legio IV Flavia Felix.

XV Apollinaris. Creada per August el 41 o 40 a. de C. Nomenada en honor del déu Apol·lo. Va lluitar en la guerra de Judea entre els anys 66 i 70 d. de C. Un destacament va participar en les guerres de Dacia al costat de l'emperador Trajà en els anys 101-102 d. de C. i 105-106 d. de C.

XX Valeria Victrix. Formada per August el 40 a. de C. tornada a nomenar lleial a l'emperador. Va participar en època de Domicià contra la revolta de L. Antonius Saturninus l'any 89 d. de C. En la revolta de Boudicca -60-61 d. de C.-, va guanyar la seva distinció de "valenta i victoriosa".

XVI Gallica. Creada per Octavi el 41 o 40 a. de C. Part de la legió va prendre part en la invasió d'Itàlia per part de l'emperador Viteli l'any 69 d. de C. La resta de la legió es va lliurar al rebel Iulius Civilis. A conseqüència d'això, l'emperador Vespasià la va dissoldre i la va reconstruir amb el nom de XVI Flavia Firma.

XXI Rapax. Creada per Octavi entre els anys 41 o 40 a. de C. o possiblement després de Actium. Va participar en la invasió d'Itàlia al costat de l'emperador Viteli. Va lluitar contra Iulius Civilis l'any 70 d. de C. Va donar suport a la rebel·lió de L. Antonius Saturnius l'any 89 d. de C. Va ser aniquilada probablement en la batalla contra els Sarmatas l'any 92 d. de C.

IV Scythia. Creada abans del 30 a. de C. possiblement per Marc Antoni. Probablement va participar en les campanyes contra els Scythians -poble nòmada que es trobava al nord del mar Negre, i entre aquest i la mar Càspia- entre els anys 29 i 27 a. de C.

XVII, XVII, XIX. Creada per Octavi els anys 41 o 40 a. de C. o possiblement després de Actium. Sota el comandament del comandant P. Quinctilius Varus van ser aniquilades pels germans en el bosc de Teutoburg el 9 d. de C. Aquests nombres de legió mai mes van ser utilitzats. L'àguila de la legió XIX i una de les altres van ser recuperades per Germanicus el 15 o 16 d. de C. i l'altra el 42 d. de C.

XXII Deiotariana. Creada pel rei Deiotarus de Galatia, formada i equipada seguint el model romà i incorporada a l'exèrcit romà per August probablement abans de l'any 25 a. de C. La legió va ser destruïda en la revolta jueva del 132-135 d. de C.

II Augusta. Formada per August. Va pendre part en la invasió de Britania a l'any 43 d.C.

III Augusta Pia Fidelis. Probablement va ser creada per Octavi en el 41 o 40 a. de C. Dissolta per l'emperador Gordianus III - 238-244 - en el 238 d. de C. per donar suport la rebel·lió contra el seu avi i el seu pare -Gordianus I i II respectivament-. Restituïda per l'emperador Valerià - 253-260 - en el 253 d. de C.

XV Primigenia. Creada al costat de la legió XXII Primigènia Pia Fidelis, i encara que hi ha qui sosté que van ser creades per Calígula per a la seva campanya en Germania en Mogontiacum, el més probable és que va ser Claudi qui les formés l'any 43 d. de C. per a compensar la marxa de 4 legions en la invasió de Britània. Va prendre part en la marxa de l'emperador Viteli contra Roma en el 69 d. de C. i posteriorment dissolta per Vespasià aquest mateix any.

XXII Primigenia Pia Fidelis. Formada juntament amb la legió XV Primigènia. Un destacament va prendre part en la invasió d'Itàlia per part de l'emperador Viteli en el 69 d. de C.

VII Claudia Pia Fidelis, El seu nom anterior era legio VII Macedonica. Creada el 59 a. de C. o alguna poc abans, reconstruïda per Octavi el 44 a. de C. El títol addicional va ser donat per la lleialtat demostrada a Claudi durant el motí de l'any 42 d. de C.

XI Claudia Pia Fidelis. Tornada a nomenar per la lleialtat demostrada a Claudi durant el motí del 42 d. de C., veure Legio XI.

I Adiutrix Pia Fidelis. Creada per Neró l'any 66 o el 67 d. de C. a partir de mariners de Misenum -cap proper a l'actual Nàpols- per a suplementar les forces legionaries, formalment acceptada l'any 69 d. de C.. Va prendre part en la guerra civil del 69 d. de C., en les guerres de Dacia sota els emperadors Domicià i Trajà, i probablement en la guerra contra els parts entre el 114 i el 117 d. de C.

I Italica. Creada per Neró probablement el 66 d.C. per a la expedició al mar Caspi. Va pendre part a la guerra civil del 69 d.C.

I Macriana Liberatrix. Creada per L. Clodius Macer, governador d'Àfrica que es va rebel·lar l'any 68 d. de C. contra Neró. Dissolta per l'emperador Galba en el 68 o 69 d. de C.

VII Hispana o Galbiana, més tard Gemina. Formada per Galba l'any 68 d. de C. en Hispania. Va participar a la guerra civil del 69 d. de C. i va acompanyar a l'emperador Galba a Roma. Després va lluitar per a l'emperador Vespasià. Reconstruïda el 70 d. de C. amb el nom de legio VII Gemina va rebre soldats de la legió I Germànica.

II Adiutrix Pia Fidelix. Creada per Vespasià l'any 70 d. de C. per a incrementar el nombre de legions.

IV Flavia Felix. Creada per Vespasià l'any 70 d. de C. a partir de la legió IV Macedonica. Va prendre part en les guerres a Dacia amb l'emperador Trajà - 101-102 i 105-106 d. de C. -

XVI Flavia Firma. Formada per Vespasià l'any 70 d. de C. a partir de la legió XVI Gallica. Va prendre part en la guerra contra els parts amb l'emperador Trajà els anys 114-117 d. de C.

I Flavia Minervia. Creada per Domicià l'any 83 d. de C. Va prendre part en les guerres de Trajà contra els dacios - 101-102 i 105-106 d. de C. - i en les campanyes contra els parts -162-166 d. de C.- del altre emperador L. Verus.

II Traiana Fortis. Creada per Trajà sobre l'any 105 d.C, algunas fonts la datan al 102 d.C..

XXX Ulpia Victrix. Creada al voltant de l'any 105 d. de C. per Trajà per a lluitar contra els Dacis, algunes fonts la daten del 102 d. de C. Va participar en la segona guerra Dacia 105-106 d. de C.

II Italica Pia. Creada per Marc Aureli per a lluitar contra la tribu germana dels Marcomanni 165 d.C.

III Italica Concors. També creada per Marc Aureli per a lluitar contra els germans Marcomanni l'any 165 d.C. Séptimi Sever l'hi donar el nom de Concors.

I Parthica. Creada per Séptimi Sever per a lluitar contra els parts avans de l'any 197 d.C.- 193-211 d.C.-

II Parthica. Creada per Séptimi Sever per a lluitar contra els parts avans de l'any 197 d.C.- 193-211 d.C.-

III Parthica. Creada per Séptimi Sever per a lluitar contra els parts avans de l'any 197 d.C.- 193-211 d.C.-


 

August, Marc Antoni, i Lépid van formar en l'any 43 a. de C. el segon triunvirat, cadascun d'ells va organitzar les seves pròpies legions, però quan August es fa amb el poder absolut de Roma i el seu imperi després de la derrota de Marco Antoni a la batalla de Actium -31 a. de C.-, es troba amb 50 legions al seu comandament.

August decideix llavors reorganitzar l'exèrcit i convertir-lo en professional. Dissol algunes legions i unes altres les fusiona en una sola, reduint el nombre a 28. La majoria d'aquestas duren més de dos segles, i algunes com la V Macedonica encara es trobaria en el segle VI d. de C.

Aquestes eren les següents:

I Germanica
X Gemina -antes Equestris-
II Augusta
X Fretensis
III Augusta Pia Fidelis
XI
III Gallica
XII Fulminata
III Cyrenaica
XIII Gemina Pia Fidelis
IV Macedonica
XIV Gemina Martia Victrix
IV Scythia
XV Apollinaris
V Alaudae
XVI Gallica
V Macedonica
XVII
VI Victrix
XVIII
VI Ferrata Fidelis
XIX
VII Macedonica
XX Valeria Victrix
VIII Augusta Mutinensis
XXI Rapax
IX Hispana
XXII Deiotariana

Com es pot veure existeixen legions amb nombres duplicats, això és degut al fet que algunes van mantenir els seus nombres originals. Les legions XVII, XVIII, i XIX, van ser eliminades en l'any 9 d.C en el bosc de Teutoburg abans d'aconseguir un nom. Les legions VII i XI van ser renombrades amb el nom de Claudia Pia Fidelis en l'any 42 d. de C., però es desconeix el nom que tenia anteriorment la XI.

Amb la perdua l'any 9 d. de C. de tres legions, el nombre es va reduir a 25 i Roma no va tornar a tenir 28 fins a l'any 66 d. de C.