IMATGE
DESCRIPCIÓ
ATRIBUTS
Abundantia, encara que deessa menor del panteó romà, la situem en les personificacions, per ser una representació o derivació de la mateixa Fortuna.
Dona subjectant una cornucòpia (banya de l'abundància) que vessa gra i/o diners. Denari de Septimi Sever.
Aegipto, representació de la provincia romana del mateig nom.
Dona estesa recolzada en una cistella per a gra, subjectant sistrum. Als seus peus petit altar amb un ibis.
Aeternitas, personificació de l'eternitat.
Dona que subjecta serp la qual es mossega la cua, au Fènix o, com en aquest cas, el Sol i la Lluna davant d'un altar. Auri de Vespasià.
Africa, personificació de l'Àfrica romana: s'estenia als territoris que avui coneixem com Marroc, Algèria, Tunisia, Líbia i Egipte.
Dona reclinada, subjectant cornucòpia en una mà i escorpí en l'altra. Als seus peus cistella amb espigues. Moneda d'Adrià.
Aguila legionaria, personificació de les legions de Roma.
Àguila subjectant entre les seves urpes un feix de llamps, recordant a Júpiter i màxim símbol de les legions. Imatge extreta d'un denari republicà de la família Petillia.
Alexandría, personificació de la ciutat d'Alexandria, en el delta del Nil, Egipte. Important nus de comunicacions i de gran àmbit comercial de l'època.
Dona reclinada subjectant espigues. Als seus peus espigues encara sense recollir.
Altar, amb una ofrena d'espigues de blat. (Les ofrenes poden ser de diferent naturalesa).
Els altars o ares representats en la moneda romana solen ser de dos tipus. El que presentem aquí és del tipus rodó i de mida petita que solia estar ubicat a les llars. L'altre tipus és el de forma rectangular ubicat en temples. Denari de Marc Aureli.
Animals, Els animals portats de tots els racons de l'imperi van ser motiu d'admiració pels romans, sobretot en les caceres que se celebraven en l'amfiteatre com espectacle.
Galié va ser un emperador molt pròdig a l'hora d'encunyar animals en els reversos de les seves monedes.
Anna Perena, segons compte la tradició va alimentar als plebeus quan es van retirar a l' Aventi. Apareix, entre d'altres, en denaris republicans de la família Fabia.
 
Annona, o Annonaria era un aspecte de la deessa Fortuna i protegia el proveïment de gra a la ciutat de Roma. També se la coneixia així quan l'emperador disposava un decret pel qual es distribuïa gra entre els pobres de Roma quan havien dificultats per a la seva subsistència.
Els atributs d'Annona i amb els quals sol aparèixer en les encunyacions ja siguin junts o per separat són les espigues de cereal, el modi, que era un artefacte que servia per mesurar quantitats de gra i la cornucòpia com a símbol de l'abundància.
Arabia, personificació de la província romana del mateix nom.
Camell, branca i fasces.
Asia, representació de la província del mateix nom que comprenia el territori que avui ocupen Turquia, Síria, Líban, Israel i Jordània.
Recolza el peu a la proa d'un navili, mentre sosté a la mà dreta un garfi i en l'esquerra un timó. Denari d'Adrià. .
Bonus Eventus, el geni que representava la bona sort i l'èxit.
Normalment nu, amb pátera, arc i dues espigues o cornucòpia: En aquesta imatge d'un denari de Vespasià sosté una pastera amb la dreta i unes espigues amb l'esquerra.
Captius, propaganda de les victòries dels romans al camp de batalla.
 
Carro triomfal, dedicatòria als triomfs obtinguts per l'emperador contra els seus enemics. Al·lusió a la fastuósa desfilada de la victòria a Roma.
Auri de Probe en el que se li representa amb l'àguila de les legions de Roma sobre una insígnia i conduint el carro triomfal.
Clementia, personificació de les virtuts de la misericòrdia i la clemència com figura d'una dona, que simbolitza el perdó als vençuts.
Amb branca o pastera i ceptre, Al final de l'Imperi es representa per dues figures virils sostenint un globus entre totes dues.
Concordia, símbol de l'acord i l'harmonia. El temple més antic dedicat a la concòrdia es trobava al Fòrum Romà i va acollir durant un temps les reunions del Senat abans de l'any 367 a.C. Va ser construït per Camil.
Se la representa de diverses formes. A vegades subjectant pátera, branca d'olivera i cornucòpia o ceptre i altres vegades entre dos personatges donant-se la mà o simplement com unes mans entrellaçades. O com en aquest auri de Claudi el Gótic subjectant dos estendards militars (Tènia que haver concòrdia entre les legions... pots treure conclusions d'això.)
Constantia, representació al·legòrica de la perseverança.
Se la representa com dona subjectant torxa o llança i cornucòpia: Auri d'Antonia.
Emperador, representació en el revers de les monedes de l'emperador emissor escenificant alguna virtut, gesta, conquesta, etc. del mateix,
Auri de Antoní Pius on se li veu subjectant el globus de l'Orbe. Al·legoria del poder que ostentava sobre tot el món l'emperador de Roma.
Estendards, les àguiles de Roma: els seus exèrcits. Profusament representats en la numismàtica romana.
Auri de Constantí on se li representa entre els estendards de les seves legions.

 

Fecunditas, representació de la fecunditat i la fertilitat entre les romanes.


Sol ser representada amb ceptre i/o acompanyada d'un o diversos nens, asseguda o en peu. Auri de Julia Domna.

 

Felicitas, personificació de la sort i la felicitat .


Se la representa subjectant caduceu i cornucòpia, com en aquest auri emès per Felip l'Àrab.
Fides, al·legoria de la fidelitat o lleialtat.
Hi ha dues maneres de representar la fidelitat. La Fides Publica i la Fides Militum. La primera es representa amb llança, espigues o panereta de fruits, Com Fides Militum, se la representa subjectant dos estendards militars o ceptre i un estendard, com en aquest auri de Felip l'Àrab.
Fortuna, personificació del destì.
Se la representa asseguda o en peu, amb timó, cornucòpia i/o roda de la fortuna. Auri de Clodi Albí.
Galera, els temes marins també van tenir el seu espai en les encunyacions romanes. Des dels denaris legionaris de Marc Antoni, fins a encunyacions imperials en les quals es rendia homenatge a la flota romana, com en aquest auri de Septimi Sever que commemora un viatge per mar d'aquest emperador.
 
Galia, personificació de la Gàl·lia mitjançant un bust femení amb cabell esvalotat.
Geni, En la mitologia romana, el geni era originalment l'avantpassat de la família que vivia en el món terrenal. A través dels membres masculins el geni assegurava l'existència de la família. Més endavant, el geni va arribar a ser més una protecció o un esperit guardià per a les persones. Aquests esperits dirigien i protegien als romans a través de la seva vida. Cada home tenia un geni, a qui pel seu aniversari oferia sacrificis. Els romans creien que el geni concedia èxit i energies intel·lectuals als seus devots.
Representació en un auri d'Adrià del Geni del poble de Roma, (l'ànima de Roma) amb altar; pátera i cornucòpia.
Germania, dona que representa a Germania.
Dona de tors nu o en peu empunyant llança i escut o amb llança trencada als seus peus.
Hilaritas, personificació de l'alegria, i la hilaritat.
Dona amb palma i cornucòpia, a vegades acompanyada de nens. Auri de Marc Aureli.
Hispania, dona que representa a les províncies romanes d'Hispania. (Les actuals Espanya i Portugal.)
Dona reclinada subjectant branca d'olivera i conill. (Es diu que Hispània per als romans volia dir "terra de conills".)
Honos, símbol del valor, i de l'honor.
Jove amb vestit militar o togat amb llança, branca d'olivera i cornucòpia, com en el cas d'aquesta imatge extreta d'un denari de Marc Aureli.
Indulgentia, la indulgència, el perdó que atorgava l'emperador als castigats amb penes judicials o dels impostos. Al·legoria de la bona voluntat de l'emperador en circumstàncies especials envers el seu poble.
Matrona amb ceptre i mà estesa i/o dona amb corona mural. Denari de Caracal·la.
Iudaea, representació de la província de Judea, que tants problemes va donar en un temps als romans.
En temps de Vespasià Judea estava "Capta" (capturada). Vespasià va aconseguir pacificar l'esmentada província després de molts intents fallats en la història de Roma. Aquí veiem com representa l'esmentat emperador a Judea: lligada com presonera dels estendards de les legions.
Iustitia, la justicia.
Dona amb diferents atributs: branca d'olivera, pátera, ceptre, etc. denari d'Adrià.
Iuventas, la juventut.
Dona amb pátera, tirant encens en un altar en forma de trípode. Denari de Marc Aureli.
Laetitia, l'alegria, el goig.
Figura femenina amb diferents atributs: espigues, palma, ceptre, garlanda, etc. Auri de Pèrtinax.
Liberalitas, la generositat.
Dona amb àbac i cornucòpia. Auri de Alexandre Sever.
Libertas, la personificació de la llibertat.
Dona portant gorra frigia ( pileus ) a la mà i ceptre. Denari de Nerva.
Mans. Concordia exercitum, veure Concordia.
 
Mauritania, personificació de la província de Mauritània, que avui seria la franja costanera d'Algèria i el Marroc.
Se li representa com un home estant subjectant llança i a vegades subjectant les regnes d'un cavall com el de l'exemple d'una moneda d'Adrià.
Modi, àmpliament representat en la moneda romana era un artefacte per mesurar capacitats. En concret el modi itàlic tenia una capacitat de 8.75 litres i un modi castrensis (modi militar) era de 17.51 litres.
Denari de Vespasià.
Moesia, personificació que representa la província que avui seria la zona de Bulgària i Sèrbia.
Dona acompanyada d'un lleó i un toro. Dupondi de Gordià III.
Moneta, representació de la seca de Roma o de la moneda en si mateixa. També simbolitzava la prosperitat.
Dona amb balança i cornucòpia. A vegades es representen tres dones a l'hora, simbolitzant cadascuna d'elles un metall d'encunyació: or, plata i bronze.
Munificencia, la generositat.
Dona amb ceptre, pátera i a vegades acompanyada d'un lleó. Imatge extreta d'un as de Antoni Pius.
Nilus, personificació del riu Nil a l'Egipte.
Home reclinat portant cornucòpia o envoltat de canyars amb nens i un hipopòtam, com en la imatge extreta d'un As d'Adrià.
Nobilitas, personificació de la notorietat, celebritat, renom, fama, reputació, nombradía. La nobilitas a Roma estava composta pels patricis i plebeus rics. La "noblesa".
Dona amb ceptre i subjectant petita estàtua de Minerva. Auri de Còmode.
Oriens, representació o personificació al·lusiva a Armènia i Mesopotàmia. Nom que va rebre el déu del sol naixen (l'Est de l'imperi).
Efígie o figura amb cap coronat de llamps i portant globus o fuet. Auri d'Adrià.
Pannoniae, representació de la província que avui seria part d'Àustria i Hongria ( Pannonia Alta) i també a Bòsnia, Sèrbia i Albània ( Pannonia Baixa).
Sengles figures femenines en peu, portant un llarg ceptre a vegades i d'altres, com en l'exemple d'un auri de Deci, sengles estendards.
Patientia, la paciència o perseverança com capacitats bé arrelades en el poble romà a través de la seva història de suportar i resistir les situacions adverses.
Al·legoria representada com una figura femenina que porta un ceptre. Denari d'Adrià.
Pax, personificació de la Pau.
Dona gairebé sempre estant amb diferents atributs: ceptre, caduceu, espigues, branques d'olivera, etc. Auri de Claudi amb la personificació de la Pau alada subjectant caduceu i amb una serp als seus peus.
Perpetuitas, la perpetuïtat, la continuïtat a través dels segles de Roma.
Dona recolzada en columna portant ceptre i subjectant el globus de l'Orbe. Denari de Alexandre Sever.
Pietas, personificació de la pietat, que representava per als romans el sentit del deure respecte als seus déus, l'estat romà i la família pròpia.
Figura femenina normalment en peu i en actitud de pregària o oferint sacrificis davant un altar. També, bust vetllat, amb globus de l'Orbe i/o acompanyada de nens. Auri de Lucil·la.
Providentia, personifica la intervenció dels déus en els assumpte humans, la providència divina.
Figura femenina portant ceptre i vara, a vegades cornucòpia, timó o globus de l'Orbe. Auri de Car.
Pudicitia, personificació que representa la castedat i el pudor i modèstia.
Figura femenina amb vel i/o ceptre. Auri de Lucil·la.
Portes de campament, representació de porta de campament amb les seves torres o de portes de ciutats importants. A Hispània destaquen pel seu ampli numero les de la ciutat de Emerita Augusta (Mèrida, Badajoz)
Quies, personificació de la tranquil·litat, la treva o descans.
Dona asseguda o estant amb ram i/o ceptre que simbolitza el repòs.
Estris ceremonials, usats en els rituals religiosos pels capellans (flamen).
La primera figura de la imatge és un "simpulum" que era un cassó per a libacions. La segona figura és un "aspergillum" que feia les funcions de l'hisop dels sacerdots d'avui dia: asperger l'aigua sagrada. La tercera és un "capiis" que era un gerra i la quarta és un "lituus" que era una vara o bastó amb l'extrem superior corbat. Denari de Juli César.
Salus, personificació de la salut i la prosperitat tant a nivell estatal com individual.
La pátera i la serp són els seus atributs més comuns. Denari de Vespasià.
Securitas publica, que simbolitza la seguretat i la fortalesa de l'Imperi.
Figura femenina normalment representada per una matrona asseguda o estant amb ceptre i/o globus de l'Orbe. Denari de Septimi Sever.
Spes, representació de l'esperança, la confiança.
Figura de dona estant o en marxa, amb una flor en la seva mà i alçant-se una lleugera túnica,
Temple, els temples també tenen una àmplia representació en la moneda romana per diverses causes: construcció de nous temples, restauració de temples molt antics, etc.
Denari d'Adrià.
Tiber, personificació del riu Tiber.
Figura masculina reclinada, subjectant quilla de navili. As de Antonì Pius.
Tranquilitas, representació que simbolitza la tranquil·litat, l'assossec.
Figura de dona que normalment recolza el colze esquerre en una columna i porta ceptre en la seva mà dreta. En aquesta figura d'un denari de Felip l'Arab veiem a Tranquillitas subjectant ceptre i serp.
Trofeus, àmpliament encunyats, els trofeus simbolitzen les victòries sobre els enemics de Roma.
Denari republicà de la gens Cornelia.
Uberitas, personificació que simbolitza la fecunditat, la fertilitat.
Figura de dona que normalment porta una mamella de vaca, raïm, cornucòpia o borsa. Auri de Deci.
Victoria, personificació que simbolitza la victòria, l'èxit militar. La Nike Grega.
Figura de dona alada, sedent o en vol, amb palma i garlanda, branca de llorer, escuts o trofeus.
Virtus, personificació que simbolitza la valentia, el coratge.
Figura masculina amb vestit militar: casc, llança, escut, petita Victòria i espasa. Auri de Marc Aureli.